Vicent Ferri i Maria Muñoz
Octubre, sense cap dubte, és el mes dels valencians i les valencianes. Fa poc vam celebrar el nou d’Octubre i Sant Donís, i diumenge 26 d’Octubre se celebra el Darrer Diumenge d’Octubre o Aplec del Puig a l’esplanada del Monestir del Puig de Santa Maria.
L’aplec del Puig és una celebració que el valencianisme fa, segons alguns documents des de les primeries del segle XX al lloc on va acampar Jaume I, amb el seu exèrcit, l’any 1237 fins guanyar la batalla d’El Puig de Santa Maria (o la batalla de Cebolla) abans d’entrar a la ciutat de València. En un primer moment va ser Lo Rat Penat qui va començar a aplegar-s’hi. L’aplec del Puig era aleshores una reivindicació cultural valencianista creient aquells precursors que la reivindicació d’una cultura diferenciada de la resta d’Espanya no havia de ser una reivindicació política.
Als anys del franquisme, també hi hagueren marxes des de València fins al Puig ja que aquestes primeres marxes durant la dictadura no van ser prohibides, possiblement degut a que els defensors de la dictadura no se’n adonaven de la importància política que tenien. No obstant, al 1968 ja es va impedir l’entrada al Puig als marxadors, va ser aleshores quan començà una època de foscor per al valencianisme polític . En quan la dictadura va acabar, els aplecs continuaren, però com que eren temps de moltes il·lusions en els quals s’ esperava que l’autonomia portaria el desitjat autogovern, la participació de la gent en aquest aplec va caure en picat.
Ja a la dècada dels noranta es va recuperant la tradició, i l’aplec va ser cada vegada més nombrós. Les reivindicacions polítiques van ser mes fortes, les culturals deixaren de ser l’eix vertebrador, encara que no oblidades. Hi hagué homenatges als valencianistes assassinats pels feixistes Miquel Grau a Alacant i Guillem Agulló a Montanejos, a tots dos se’ls ha donat el Bloc d’Honor amb molt de dolor i emoció. També hi hagué homenatges per als grans intel·lectuals valencians com Fuster i Sanchis Guarner, i per als nostres poetes, Estelles i Ausiàs March, etc.
Hui en dia continuem eixint des de les portes de Serrans per caminar fins al Puig amb tota la nostra il·lusió i les nostres senyeres Valencianes. El camí dura tot el matí i en aplegar al Puig ens espera molta gent que ha anat en cotxes, una gran festa amb concerts, activitats per als xiquets, bars i tendes a l’esplanada del monestir a més de les activitats que es duen a terme a la muntanyeta de la Patà, on també es reuneixen alguns col·lectius per dinar.
Cada col·lectiu o grup de gent que es reuneix a l’esplanada del monestir fa la seua paella, torrada o entrepans, però allò més bonic de l’aplec és que la gent va de taula en taula saludant coneguts, fent-se el cafetó amb els del poble del costat, els dolcets amb alguns familiars…en definitiva, es un dia en el qual fer amistat i germanor durant tot el temps que resta el sol al cel.
Hi ha qui diu que el bon rei Jaume I ens envia tots els anys un bon dia molt assolellat per al darrer Diumenge d’Octubre, en agraïment per commemorar les batalles que va guanyar per nosaltres, i el fet es que encara que açò es diga en broma no he vist cap aplec del Puig en el qual aparega un núvol (encara que Enric Muñoz conta que fa molts anys va participar en alguns aplecs on plovia a cànters i tot i això, els aplegats hi assistiren).
L’aplec del Puig es per tant, encara que no tan coneguda com el 9 d’Octubre, una festa valenciana, és per això que Compromís per Silla hi participarà aquest any una vegada més i us convida a participar i gaudir de l’aplec tant com ho fem nosaltres; Com be diu la cançó d’Al Tall:
¨Darrer diumenge d’octubre
el camí ja és ben sabut
eixiu a la carretera
que cal aplegar-se al Puig.
La Marina, la Ribera,
l’Horta, els Ports i la Safor,
Vall d’Albaida i la Costera,
la Plana de Castelló.
Albocàsser, Elx i Alzira,
Carcaixent, Sagunt i Alcoi,
Ontinyent, Carlet, Gandia,
Almassora i Vinaròs.
El Garbí i el Puig Campana,
el Montgó i el Montcabrer,
Calderona, Bèrnia, Aitana,
Montot i Benicadell.
Darrer diumenge d’octubre
el camí ja és ben sabut
eixiu a la carretera
que cal aplegar-se al Puig”.