El govern socialista, amb majoria absoluta, no vol canviar els noms dels carrer franquistes. Diuen que volen fer una consulta però en quatre anys no han fet cap procés de participació i, a hores d’ara, amb la legislatura acabada i a punt de convocar-se eleccions, ja no ten temps per fer consultes. Tampoc els ho permet la Llei Electoral. Per tant, tant el seu vot en contra de les Tretze Roses i d’Almudena Grandes i l’excusa de la consulta, fa pensar que a Silla tenim un govern de POSE en comptes de PSOE.

Raquel Sánchez Grande, regidora i portaveu de Més Compromís-Silla

Fent recerca local, sabem que el primer ajuntament democràtic de Silla va substituir noms de carrers que feien exaltació personal o col·lectiva de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la Repressió de la Dictadura.  En 1979 es van retirar vint noms franquistes dels nostres carrers i per això tenim noms ben preciosos que formen part de la nostra identitat: Plaça del Poble, carrer Castell, Passeig de l’Albereda, avinguda País Valencià, Rambla de la Independència, carrer Llibertat, dels Forns, dels Horts, del Perri, Ànimes, Montesa, Miramar, Peset Aleixandre, Blasco Ibáñez, 25 d’abril, 9 d’octubre,

39 anys després, en 2018, amb la Llei de Memòria Democràtica en vigor, el col·lectiu de Compromís per Silla va impulsar el canvi de nom del carrer Jose Mª Pemán per carrer Bonaire i carrer Mestre Ribera per  carrer Patí.  Quedaren pendents d’estudi de la comissió tècnica de la Generalitat Valenciana, els carrers Vicente Zaragozá Romeu i Marqués del Túria.

A Compromís també vam treure a la llum la placa d’exaltació a l’alçament militar franquista del CEIP Lluís Vives que, gràcies al Pla Edificant, s’ha retirat dins del projecte de reforma integral de l’edifici principal; obra que, per vindre al cas, mai seria una realitat sense el tràmit inicial que vaig deixar enllestit en el passat mandat.

I ara, calia acabar el treball pendent encetat pel primer ajuntament democràtic i complir la Llei i en este camí sempre Compromís ha estat present i decisiu. Mai no hem tingut dubtes. Cal acabar la feina i complir la legalitat. Ja han passat 43 anys des que el primer ajuntament democràtic començà a retirar simbologia i noms d’exaltació al franquisme i toca ja eliminar els vestigis d’un temps de repressió, de guerra, de privació de llibertats, de persecució, de feixisme, de paredons, d’afussellaments, d’assassinats.

Hi ha que reparar per a superar, per aprendre del passat. S’ho mereixen les víctimes del feixisme i de l’horror, les iaies, els iaios, els netes i les netes, els rebesnets i rebesnetes de les republicanes i republicans. Raquel Sánchez.

Està sobradament fonamentat per les comissions d’estudi mixte de la Generalitat, cosa que també ens ha advertit el portaveu de Memòria Històrica del Senat, Carles Mulet que Vicente Zaragozá Romeu i Marqués del Túria pertanyen al nomenclàtor d’exaltació franquista.

El govern socialista, amb majoria absoluta, no vol canviar noms de carrer franquistes. Al.leguen que volen fer una consulta però en quatre anys no ha hagut cap procés de participació i a hores d’ara amb la legislatura acabada i a punt de convocar-se eleccions municipals, ja no és poden fer consultes ni referèndums. Per tant el PSOE s’escaqueja i junt al PP mantenen els noms feixistes als nostres carrers. El que és més lamentable és que el PSOE de Silla renuncia als principis que ens han d’unir a les forces democràtiques i progrés. 

Les tretze roses i Almudena Grandes

A Compromís sempre mostrem preferència perquè el nostres carrers i els seus noms servisquen per reforçar la nostra identitat, les nostres dones i homes, els espais de la memòria col·lectiva i la nostra llengua, El Patí, Forns, Horts, Port,  ens encanten els carrers dedicats a les nostres dones Carmen Valero, Carmen Navarro, Xelo Carbonell, dones d’ací que mai els dedicar un nom a un altre indret o ciutat si no el fem a Silla. Tot i això, hem votat a favor de la moció d’Esquerra Unida de Silla de canviar el nom dels dos darrers carrers d’exaltació feixista perquè s’anomenem Les Tretze Roses i d’Almudena Grandes. És una qüestió de principis i també pel que representen cultural i històricament.

Quan volem que un carrer s’anomene Les Tretze roses, a Compromís entenem que usar aquest només també homenatjar Les Disset roses de Guillena a Sevilla o les cinc Roges des Molinar a Mallorca,  és visibilitzar la repressió franquista sobre totes les dones. Encara hi ha un dèficit en la història de la memòria democràtica, també en aquesta etapa que també fou més que gris, negra per a les dones, que sempre els han atorgat un paper secundari. Tindre un carrer anomenat Les Tretze Roses és destacar la gran capacitat de resistència al règim de les dones, tant les que van ser afusellades com les que van sobreviure en unes condicions de vida de pobresa i privació de llibertat. I, precisament, eixes dones de la guerra, de la repressió i de la transició,  són les que recupera per a la memòria històrica la literatura d’ Almudena Grandes donant-los protagonisme en la Inés y la alegria o en Las tres bodas de Manolita, El Lector de Julio Verne o en La Madre de Frankestein i també les vides en l’exili i les seues conseqüències en El Corazón Helado. Per això votem a favor d’Almudena Grandes, pel que representa també per a la memòria democràtica des de la perspectiva de gènere i des de la literatura.