Mary Álvarez és auxiliar de serveis. Fa quatre anys va decidir, amb convicció i fermesa, formar part del col·lectiu Compromís per Silla, perquè considera que cadascun dels qui formen part d’aquest projecte demostren ser realistes i honestos, tot i posant per garantia el treball i la constància, i la força per canviar i millorar el nostre poble, i açò desde la proximitat amb les persones.
Què aportes a la candidatura de Compromís?
Han passat quatre anys i torne a formar part de la candidatura de Compromís per Silla, i ho faig perquè tinc la il·lusió en un projecte integrador i de vertader servei públic per al meu poble, un projecte que pensa en les persones per damunt de tot, perquè estic convençuda que un poble distint és possible, i perquè no sols és una percepció meua, és el que pensa tanta i tanta gent amb qui parle cada dia.
Què et preocupa més de la situació que vivim?
A vore ! Conec de primera mà les inquietuds dels joves, els seus problemes, el seu desencant, la falta d’eixides laborals, del seu inconformisme, i ho compartisc perquè, malgrat la diferència generacional, jo com ells em sent cada dia més indignada pel maltractament emocional, pel munt de mentides a què ens sotmeten uns polítics que volen fer-nos creure que açò que vivim és una crisi, quan és una estafa.
Els ciutadans i ciutadanes de Silla saben ben bé que hem perdut una legislatura: quatre anys en què el govern municipal l’únic que ha fet és demanar un rescat a l’Estat per sobreviure, per continuar oferint els serveis bàsics a la població. Tenim un poble intervingut econòmicament per l’administració central.
Què creus que podries aportar al teu poble des d’una acció política i social?
Vull pegar-li la volta al meu poble. Vull un poble modern, que progresse i que no segueisca estancat per la falta d’imaginació i incapacitat dels polítics: vull que l’estació del tren tinga ascensor, vull que s’òbriga el multifuncional, vull una solució als casals inacabats, vull que s’òbriga també la casa de cultura, que els pluvials no estiguen aturats. I tot açò ho vull a costa de tot els que ens deuen les administracions, perquè cal que el govern municipal exigeisca tot el que ens deuen al poble de Silla. Per què no ho fan? Per què permetem eixe immobilisme?
Cap a quin model de poble hauríem de caminar?
Vull passejar pels carrers del meu poble i trobar veïnes i veïns, i saludar-nos, i que ens sentim orgullosos del nostre poble, dels nostres governants i del nostre alcalde. Vull uns governants que ens representen, que ens il·lusionen, que ens retornen la confiança que ara no tenim perquè ens l’han furtada, que treballen. A partir d’ací, hauríem de parlar de polítiques participatives, de polítiques de consens, de polítiques sensates -totes ara inexistents- que ens facen avançar, que ens facen progressar cap a una societat de benestar social.