Xavier Cunyat Rios és Llicenciat en Filosofia per la Universitat de València, i els darrers quinze anys ha exercit de professor d’ensenyament secundari en diverses comunitats autònomes, entre elles el País Valencià, on ha treballat als instituts de Benigànim, Carlet i La Pobla Llarga. És secretari de comunicació de Compromís per Silla, i es presenta com a candidat número 19 d’aquesta llista a les municipals.
– Com és que et presentes a la llista de Compromís per Silla?
Soc afí a les sigles nacionalistes d’este poble com a votant o simpatitzant des de fa molts anys però comence a participar activament en este col·lectiu, en assemblees, debats, converses i projectes des de fa huit anys aproximadament quan conec personalment a Josep Melero, qui em convenç de que les meues activitats i interessos poden aportar quelcom útil a un projecte polític com el del Bloc, el qual es caracteritzava per voler incorporar persones amb esperit crític i estima pel País, i amb disposició per a aportar idees i ganes de treballar. En aquell moment jo estava immers, per la meua professió, en l’observació i anàlisi de les transformacions que la revolució digital i de les tecnologies de la informació en general estaven produint en l’educació, i tant Melero com jo i més gent del col·lectiu veiem que transformacions com aquestes havien de produir canvis molt interessants en la política en general i particularment en la política municipal. D’aleshores ençà, podem dir que efectivament des del punt de vista de la informació, la comunicació i la participació ciutadana les coses han canviat molt i seguiran canviant. Mai havia estat candidat a unes eleccions municipals i pense, per la credibilitat que em mereix un col·lectiu i un projecte com el de Compromís, que és un bon moment per a ser-ho.
– Què et preocupa sobre el nostre poble?
Crec que no m’equivoque si dic que com a ciutadanes i ciutadans vivim una situació que ha crescut en complexitat i que per tant és difícil i complicada, però alhora, aquest increment en complexitat torna la nostra situació i responsabilitat ciutadana única i amb possibilitats noves que cal explorar i desenvolupar. Mai havíem habitat en un entorn informatiu i comunicatiu on se’ns permet i fins i tot exigeix una postura proactiva envers els assumptes públics o que ens afecten a totes i a tots. Antigament (no fa tants anys) el ciutadà o la ciutadana de peu de carrer es limitava a manejar un volum d’informació sobre el poble i la gestió del mateix que sols li conferia la potestat de triar cada quatre anys entre una oferta electoral que, sobre tot en campanya, ens venia cares fotogèniques i molt poca informació rellevant. En aquest sentit érem un poc com «consumidors» de política.
I, ara, com conjuguem la informació amb la ciutadania?
Hui la situació és diferent. Hui parlem i comuniquem sobre temes del poble quasi a diari. A les xarxes socials la gent comenta els temes públics, puja fotos de denuncia del que li sembla mal fet, publica vídeos dels esdeveniments socials, visita les pàgines de diferents entitats, partits i associacions, hi ha més volum i diversitat informativa en definitiva, i això fa que tinguem una activitat no sols com a «consumidors» si no també com a «productors» de la informació rellevant del nostre poble i la seua actualitat. Per això pense que la política ha d’eixir dels corrals tancats en que històricament ha estat, on molt poca gent contrastava informacions i opinions i al final prenia les decisions. La participació ciutadana ha de ser cada dia més efectiva i real i menys retòrica o pròpia d’eslogans oportunistes. La gent cada dia ho compren més així i ho està demandant, al meu parer.
– Quines propostes faries o en què voldries millorar el nostre poble?
He d’incidir en la qüestió de l’apertura d’allò públic a la participació general. La ciutadania estem més formats que mai en termes generals, i les possibilitats tècniques per a que la informació rellevant circule i que les decisions siguen preses per conjunts cada vegada més amples, existeixen. Tanmateix, la intensificació de la sociabilitat provoca el fet que la gent siga més conscient de que les organitzacions han d’afavorir unes relacions horitzontals i recíproques. Aquells temps on els partits tenien una forma piramidal, i on uns pocs marcaven les línies i l’argumentari a una base semipassiva hem de deixar-los enrere.
– Amb quins principis comunicatius haurem de treballar si governem el nostre poble?
També el govern ha de ser més obert i transparent. Tota la informació que es genera per a la gestió dels assumptes públics, hauria de ser de lliure i fàcil accés. També crec que tothom, i especialment la joventut, tenim hui a l’abast la possibilitat d’alliberar-se d’entorns comunicatius on el que prima és l’estupidesa i el mal gust, com les més que conegudes propostes culturals del telefem i la barroeria mediàtica. Hem de bregar per unes noves fornades de ciutadanes i ciutadans més cultes, informats, lliures i responsables.