Raquel Sánchez Grande, en qualitat de portaveu i regidora del grup municipal Compromís per Silla, ha presentat una moció perquè el Plenari de l’Ajuntament de Silla done suport al Sistema Sanitari Públic i Universal i s’inste a l’Estat Espanyol a crear normes de rang superior per evitar la privatització de la sanitat. Amb la pandèmia, totes i tots aplaudim els professionals de la Sanitat Pública però, de cara al futur, hi ha que garantir que cap govern puga posar-la en perill amb pràctiques de descapitalització del servei públic de sanitat en benefici de la sanitat privada.
Per això, cal una reforma constitucional que atorgue al Dret a la salut la seua plena i màxima rellevància. Convindria situar en la secció 1a del capítol II del títol I el Dret a la salut i el reconeixement de l’assistència sanitària universal. Aquest dret s’enuncia en la Constitució però en no tenir protecció jurisdiccional directa i en empar, de reserva de llei orgànica o de reforma engreujada, no es considera dret subjectiu ple (art.53).
Proposem també una reforma legislativa que impedisca pràctiques de descapitalització de la sanitat pública en benefici de la sanitat privada i altra reforma legislativa que garantisca un mínim d’inversió a la investigació sanitària.
A continuació podeu llegir el text íntegre al que es podran adherir els grups municipals representats al Plenari de Silla (PSOE, PP, Compromís i EU) amb el seu vot favorable.
MOCIÓ GRUP MUNICIPAL COMPROMÍS SILLA: SUPORT AL SISTEMA SANITARI PÚBLIC I UNIVERSAL
EXPOSA:
En l’actualitat i davant la situació d’emergència internacional a causa de la Covid 19 s’ha demostrat més si cap la imperiosa necessitat de comptar amb un sistema de salut pública amb les millors garanties possibles per refermar el dret a la sanitat universal en qualsevol circumstància. Els aplaudiments a les treballadores i treballadors del sector sanitari que han i segueixen fent front a la situació no han de quedar en una mostra esporàdica de suport i s’han de refermar en mesures polítiques que reforcen les seues condicions de treball i que en última instància garanteixen el servei a la ciutadania.
Esta crisi sanitària d’enormes magnituds ha tornat a demostrar que és la sanitat pública la que en primera i última instància garanteix la pràctica totalitat del pes del dret a la sanitat de la ciutadania en qualsevol circumstància. Esta crisi ha visualitzat com les retallades i privatitzacions en el sector sanitari poden provocar efectes devastadors davant de situacions d’especial risc. Esta crisi ha demostrat que els serveis públics i la força de les institucions que els sustenten són a l’hora de la veritat la major garantia dels drets de la ciutadania.
L’article 25.1 de la Declaració Universal dels Drets Humans garanteix a tota persona el dret a la sanitat, tal com reconeixen també la Carta Social Europea i la Constitució espanyola. No obstant això els marcs de gran consens jurídics han d’actualitzar-se per blindar els recursos i els drets que se’n deriven de la sanitat pública. Mes bé al contrari en l’última dècada hem vist la modificació de cartes magnes com la Constitució Espanyola per modificar articles com el 135 que han legitimitat un descens de recursos en la sanitat pública i altres serveis públics com l’educació en benefici d’un auge privatitzador de serveis que com s’ha vis estes setmanes posa en perill vides i drets fonamentals.
Tot això contribuiria a donar ple sentit a elements tan importants com la definició de l’article 1.1 de la Constitució, que qualifica l’Estat espanyol com “social”; i que com a tal és exhortat en l’article 9.2 a ordenar als poders públics a aplicar les mesures perquè la llibertat i la igualtat siguen reals i efectives. L’Estat social és, aleshores, un compromís específic en la lluita pels valors de l’ordenament que obliga a tots els poders locals, autonòmics o de l’Estat central. En l’actual crisi, entendre la salvaguarda de la salut com un factor capità d’igualtat serà una necessitat que permeta a la ciutadania recuperar l’esperança, la confiança i afavorir la cohesió social.
PART DISPOSITIVA
Por tots aquests motius, proposem al plenari de l’Ajuntament de Silla que adopte els següents acords
1) Expressar el suport polític de la institució al model de servei públic de salut universal i de qualitat, així com el compromís d’augmentar els pressupostos públics destinats a este objectiu i de promoure l’estudi de reformes que li permeten assegurar una adequada planificació estratègica basada en l’evidència científica i el compliment dels principis d’equitat.
2) Fer extensiu a esta institució el reconeixement als treballadors i treballadores de la sanitat pública pel seu intens treball i comprometre’ns a vetllar perquè puguen treballar en les condicions adequades davant de qualsevol circumstància. 
3) Proposar una reforma constitucional que atorgue al Dret a la salut la seua plena i màxima rellevància. Per això convindria situar en la secció 1a del capítol II del títol I el Dret a la salut i el reconeixement de l’assistència sanitària universal. Aquest dret s’enuncia en la Constitució però en no tenir protecció jurisdiccional directa i en empar, de reserva de llei orgànica o de reforma engreujada, no es considera dret subjectiu ple (art.53).
4) Proposar una reforma legislativa que impedisca pràctiques de descapitalització de la sanitat pública en benefici de la sanitat privada.
5) Proposar una reforma legislativa que garantisca un mínim d’inversió a la investigació sanitària.
6) Que este acord es trasllade a la Generalitat Valenciana i el Govern de l’Estat.