Raquel Sánchez lliura el Porrot a l’activitat cívica a Carmen Valero

La Regidora d’Educació i igualtat Raquel Sánchez ha lliurat el Porrot a l’activitat cívica a Carmen Valero Gimeno a títol pòstum. El fill de Carmen Valero Gimeno, Lluís Fiol Valero rep emocionat el Porrot a l’activitat cívica.

Raquel Sánchez va explicar la vida de la intel·lectual Carmen Valero Gimeno en un discurs emocionat i senzill per aproximar el públic a la crònica agredolça de la vida de la intel·lectual, activista i mestra de la República de Silla, rescatada per a la memòria col·lectiva pel cronista Josep Antich que també ha rebut el Porrot a l’activitat cultural 2015 per la qualitat en la recerca de la història local. Pels èxits esportius, el Club de Piragüisme Silla rep el Porrot a l’activitat esportiva.

L’autor Joan Francesc Mira ha rebut la màxima distinció del nostre poble el Porrot d’Honor de les Lletres Valencianes. La periodista i escriptora Núria Cadenes presenta en un text dialogat i autèntic les principals característiques i obres de Mira.

Vos deixem a continuació les paraules senzilles i entenedores escrites i exposades en l’acte per la Regidora de Compromís perquè totes i tots els assistents s’emportaren en el cap i en el cor la lluita d’una dona compromesa amb la societat i l’educació, en un temps que coartava a les dones la capacitat de decisió.

Compartim el discurs complet:

Bona nit sr. Alcalde, companyes regidores, companys regidors, Joan Francesc Mira, palistes del Club Piragüisme Silla, Josep Antich, família de Carmen Valero, amigues i companyes dels col·lectius de la Casa de la Dona, veïnes i veïns. Gràcies per participar en l’acte de lliurament dels Porrot d’Honor 2015.

És un honor lliurar el Porrot a l’activitat cívica a Carmen Valero Gimeno, una dona lluitadora rescatada per la memòria col·lectiva per Josep Antich. Sense el teu treball no sabríem de l’existència d’una dona intel·lectual, d’una mestra de la República, d’una dona del sXX compromesa amb la societat i amb l’educació, una dona que va ser i és un referent de superació i de compromís polític, en un temps que coartava a les dones la capacitat de decisió, convertint-se així, i sense voler, en una precursora del feminisme.  

Carmen era, sobretot, una intel•lectual. Va obtindre cinc titulacions universitàries. Es podia haver dedicat professionalment al món de l’empresa o de la ciencia però, pel context i pel gran interés per la pedagogia, va optar finalment per la via de dignificar la docència tan desprestigiada aleshores, exercint a la ciutat d’Oliva.

Davant un ensenyament ultraconservador Carmen qüestiona la discriminació per sexes que imposava el sistema educatiu on els temaris per a les xiquetes es basaven en la lectura i en la cal·ligrafia, en les habilitats domèstiques com la “costura” o en aprendre de memòria el rosari, deixant de costat les assignatures de ciències i càlculs, precisament les que ella considerava fonamentals i havia estudiat en competició amb els homes.

Per això la seua lluita es centrarà en la reivindicació d’una escola igualitària i en defensar els drets de la dona, començant des de la infància.

Amb la proclamació de la II República, s’identifica amb les reformes educatives. Fora de l’aula és una activista de la Federació Universitària Española (FUE), membre d’honor junt a Peset Aleixandre i Teodoro Llorente i cofundadora de la FETE-UGT. A les aules s’implica en millorar els programes amb activitats extraescolars com les missions pedagògiques, les colònies escolars, les biblioteques municipals, la coeducació i les classes d’adults.

En plena etapa d’il·lusió pel canvi, esclata la guerra civil i Carmen es queda sola amb el seu fill de 8 anys a Oliva.

Comença una època de patiment i de silenci.

Carmen Valero es encausada pel Consell de Guerra sumaríssim. Durant els 8 mesos que va durar el procés penal va viure una angoixa permanent, sabedora que com a funcionaria pública i persona molt significada al poble, els guanyadors de la guerra la jutjarien en represàlia amb algunes idees que mai havia ocultat.

Va ser absolta de presó, no per la benevolència del tribunal, sinó per la inusual quantitat de testimonis favorables de Silla i Oliva que va rebre en la seua defensa. Va tractar de tornar a l’escola però el Comité Depurador la va inhabilitar de la docència.

Carmen tornà amb el seu fill d’11 anys a Silla, desvalguda moralment, sense feina i en situació de llibertat vigilada.

Va haver de subsistir, quasi d’amagat, donant classes particulars de comptabilitat i reforç a alumnes de batxillerat de Silla. Com a contrapartida, va poder gaudir del seu poble, dels germans, de les nebodes i del bon veïnatge que mai li va tancar les portes. Es va a dedicar a preparar el futur del seu fill.

Després de cinc apel·lacions infructuoses, en 1951, va aconseguir una resolució per reintegrar al magisteri i va accedir a una vacant a Bètera després d’onze anys apartada de les aules.

Amb 57 anys encara li quedaven forces per continuar ensenyant; una docència que va mantidre fins la jubilació.

Carmen va decidir acabar plàcidament la seua vida a Silla; una vida recollida en una crònica –com diu Antich- “una crònica agredolça per a una intel·lectual que no es tragué mai del damunt el pecat mortal de ser una admiradora de Azaña, d’haver militat en Esquerra Republicana, de participar en la fundació d’un sindicat reivindicatiu i d’apostar pel treball permanent de dignificar Mestres i alumnes.

Amb el Porrot a l’activitat cívica recordem la lluita, el seu sacrifici i la llavor sembrada de Carmen Valero i de les persones que començaren el camí de les oportunitats educatives i de l’igualtat que hui encara perseguim.

Gràcies Lluís Fiol Valero, fill de Carmen Valero per donar llum, suport i autorització a la recerca, per compartir la vida de la teua mare; una dona de les que fan historia i que son un exemple per a les dones i per a la societat. “.

raquelpremi

Arxivat en: General

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *