Vicent Ferri, membre d’Iniciativa i del col·lectiu de Compromís per Silla, reflexiona sobre el significat del 9 d’octubre al nostre país.
El dia en què ens sentim valencians
Vicent Ferri
El pròxim 9 d’octubre és dia festiu a tot el territori, es celebra el dia, que en 1238, Jaume el Conqueridor entrà a la ciutat de València i encara que li costa fins al 1245 aplegar a Biar considerem aquesta fita el dia del naixement del nostre País. El dia del naixement de les institucions històriques del nostre territori, el Regne i els furs (on es deia que es respectaria la religió i costums dels seus habitants)
Hui la identitat valenciana no és plenament assumida per molta part de la població, és més els que es consideren valencians i valencianes són una minoria al nostre territori. Segons les enquestes els que es consideren sols valencians són un dos per cent dels més de cinc milions d’habitants, són cent mil persones les que diuen que són valencianes. De la resta de població el 12 per cent es considera espanyola i l’altre 76 per cent tant valenciana com espanyola o un poc més d’ací i d’allà, tan se dona l’ordre, tenen un sentiment d’identitat compartida.
El 9 d’octubre és el dia que més gent se sent valenciana, és el dia que al dos per cent de valencians s’afegeixen el 76 per cent d’habitants que són tant espanyols com valencians, és l’únic dia que se senten totalment valencians, la resta de l’any se senten moltes més vegades espanyols. No vull fer proselitisme i voler canviar a tota la gent els seus sentiments identitaris, però sí que vull fer reflexionar sobre el que està ocurrent al nostre País. Els sentiments identitaris espanyols no tenen perquè estar renyits en reclamar per al territori on tots vivim les millors condicions possibles.
El nostre President està ficat a dit per Madrid, podeu recordar que l’antic President de la Generalitat, el que es tria entre tots els valencians a les urnes, va dimitir i no es van convocar altres eleccions per triar-ne un altre. Com pot Alberto Fabra, que li deu el seu càrrec als de Madrid, fer res contra ells? No pot fer i no heu farà i a més no tan sol depèn el seu càrrec actual, depèn inclus si li deixen presentar-se a les pròximes eleccions, ja siga per alcalde de Castelló, per a Diputat al Congres, per Europarlamentari o per a encapçalar la llista a les Corts, on es triara a la nova presidenta o al nou president de la Generalitat.
El sistema de finançament autonòmic garanteix a les distintes comunitats autònomes els recursos necessaris per a exercir les competències que tenen assumides. Els principis bàsics que regulen el sistema són: l’autonomia financera, per decidir els ingressos i les despeses; la solidaritat en quant a l’equilibre adequat i just entre les distintes regions i la igualtat, per a impedir que hi hagen privilegis entre les distintes parts de l’Estat. L’Estat espanyol mai ha complit aquests principis, ja que hi tenim grans diferències amb altres regions, Els règims forals de Navarra y País Basc es regeixen pels seus furs, la Generalitat de Catalunya sempre ha sabut traure profit de les necessitats del Govern espanyol i ara quan mes falta ens fa al poble valencià, tenim un finançament raquític.
Encara que des de Compromís hem denunciat, des de fa molt de temps, que el sistema de finançament no es just per als valencians. En aquest moment la gran crisi financera ha fet adonar-se d’aquest problema a gran majoria de la població. El govern valencià també ha reclamat un millor finançament, alguns inclòs d’una manera prou vehement, però aquestes reclamacions ja s’han acabat, i per què? Perquè a Madrid s’ha dit que no hi res per a rascar, el finançament no es canvia i ha tardat Alberto Fabra a dir que no és moment de parlar de l’injust finançament de la Comunitat valenciana. En l’ultim debat de política general a les Corts el nostre president ha fet unes promeses que incomplirà, ja que moltes d’elles son a molt llarg plaç i altres les incompleix segur, perquè podent aplicar-les ara mateix, no ho fa.
També ocorren coses molt estranyes a Silla. El 9 d’Octubre és festa al meu poble, però mentrestant les festes religioses, el dia de Sant Sebastià i el dia del Santíssim Crist es celebren amb molts actes tant institucionals com lúdics. El dia de tots els valencians i valencianes passa com si segues un dia qualsevol del calendari, el nostre alcalde Serafín igual va a treballar o no, qui sap perquè eixe dia no acudeix a ningun acte ni tan sols fa un escrit desitjant unes bones festes. Pareix que enguany les coses canvien hi si que es farà algun acte, no oblidem perquè, l’any vinent son eleccions.
Ja fa tres anys que el Partit Popular, encapçalat per Serafin Simeón, governa al nostre poble i no han fet res, l’únic que s’ha mantingut han segut els vuit dies de bous, s’ha augmentat l’IBI, s’han empitjorat tots els serveis, inclús no han pogut fer un pressupost tal com pertoca, han permès que se sobrecarregue el rebut de l’aigua, no hi tenen capacitat de negociació amb les altres forces polítiques, i el poble segueix estant ple de forats. Per a les properes eleccions és clar que tant al País com a Silla és necessita un canvi, i aquest ha de vindre dels vots que la ciutadania ens donarà a Compromís.