Si haguérem de definir la legislatura que ara entra en la seua recta final, podríem deduir que a Silla s’havia aplicat la màxima franquista del “no se meta usted en política”. En poques paraules, el govern del Partit Popular de Silla ha estat un alumne avantatjat del que pretén el Partit Popular i que no és un altra cosa que buidar de competències els ajuntaments i convertir els alcaldes i alcaldesses en una espècie de presidents d’escala que gestionen els diners bàsics per a les competències bàsiques.
Aquestes són: la recollida del fem i la neteja viària; el cementeri; l’abastiment d’aigua potable; el clavegueram; l’enllumenament públic; la policia municipal i pare vosté de comptar. Tota la resta els populars ho consideren competències impròpies. Perquè ens fem una idea, si s’aplicara fil per randa el que ha aprovat la dreta espanyola, a Silla hauríem de prescindir del poliesportiu; de la piscina coberta; dels serveis socials; de les polítiques de joventut; i de la guarderia rural, per posar alguns exemples, que poden resultar alarmants.
Per altra banda, els populars de Silla han estat incapaços de fer que la Generalitat acabe les obres valorades en més d’un milió d’euros del Plan Confianza que va llançar la Generalitat en l’etapa de Camps, malgrat les demandes reiterades del ple municipal. No els han fet ni cas. El mateix ha passat amb el deute que la Generalitat manté amb Silla per subvencions d’obres ja executades i que ascendeix a un milió d’euros. Tampoc han sabut exigir, ni ho han intentat, que la Generalitat continue amb les obres inacabades de la protecció de Silla contra les inundacions (pla de pluvials), que ja porten tres anys parades.
Per part del govern central, mantenen la detracció del 50% dels Tributs de l’Estat, que ens corresponen. Per què? Per no aprovar el Pla de Proveïdors, tal com volia l’infame Montoro, botant-se la sobirania democràtica del Ple, ofegant així el poble, tot i que el govern de Silla és del seu mateix color polític.
En definitiva, el missatge és clar: dediqueu-vos a pagar factures i deixeu de fer política, perquè els alcaldes estan per anar a la processó, fer-se fotos amb les falleres majors i no molestar als que manen a Madrid. En aquest sentit el nostre govern i per extensió el nostre alcalde, han estat uns alumnes molt aplicats, no siga que s’enfaden els amos…
Compromís, des del principi ja va mostrar la seua predisposició a pactar allò necessari per a traure el poble del marasme en què l’havia deixat l’anterior equip de govern, perquè enteníem que el poble no havia de pagar les malifetes que s’havia trobat el govern popular, entre les quals hi ha els més de 4 milions d’euros de factures amagades als calaixos i que han anat apareixent.
Com a exemples podem dir que donàrem suport al primer pressupost; aprovàrem la concessió de la neteja del poble, que es trobava en un carreró sense eixida i inacceptable; hem fet propostes d’estalvi, com el canvi de peretes de la llum dels carrers i dels edificis públics; hem propiciat que s’incremente la recaptació de la contribució cedint la gestió a la Diputació, de manera que ara es cobren 9 de cada 10 rebuts, quan abans sols se’n cobraven 6, cosa que ha suposat uns ingressos, que abans no es cobraven, de prop d’un milió d’euros.
Tanmateix, demanàrem que es racionalitzara la plantilla de l’ajuntament, fent una nova relació de llocs de treball, que podria estalviar tres cent mil euros, però que els populars no s’han atrevit a fer, per por a alguns funcionaris. Una vegada més els populars de Silla han abdicat de la política, i aquesta vegada a un preu inacceptable per als ciutadans.
Ara que s’acaba la legislatura, devem constatar que han perdut les dones, que s’han quedat sense l’advocada que les atenia en casos de violència de gènere, per nomenar un cas ben cridaner. I han guanyat col·lectius com els taurins, algunes falles i alguns esports en detriment d’altres. Si hi ha alguna cosa que sí que ha sabut fer el govern de Silla és identificar el seu possible votant i conrear-lo, per a recollir la collita dels vots. Tota la resta hem passat la mà per la paret.
I com tot s’acaba, els populars amb la seua manera de governar barroera, autoritària i arrogant, i tement la pèrdua de milers d’ajuntaments arreu de l’Estat espanyol, amenacen amb aprovar a la força una reforma de la llei electoral que blinde els seus alcaldes i alcaldesses, que és segur que cauran com la fruita madura. Si tiren endavant aquest antidemocràtic projecte, perpetraran un cop d’estat en tota regla, que requerirà d’una resposta contundent per part de les forces de progrés i de la societat. Però açò són altres calces, i ja en parlarem.
De moment acabe recordant el que li digué Stuart Mill a Tocqueville: “la major amenaça per a la democràcia no és l’anarquia, sinó l’apatia de la societat civil”. Doncs, com així és, recordem que queden set mesos per a les properes eleccions…