José Almudéver, un dels darrers brigadistes vius, ha visitat recentment Silla, -l’IES Sanchis Guarner i a la seu de Compromís per Silla- per exposar el relat d’una vida marcada per la guerra.
Davant les noves formes de feixisme és més necessari que mai no oblidem a les persones que van viure situacions socials i polítiques tant deplorables per lluitar per la llibertat, la democràcia i la dignitat de les persones
Josep Aguado Llobet
Com molta gent sap, el passat 14 d’abril es commemorà a molts indrets del territori espanyol l’aniversari del que va ser l’últim règim democràtic i de llibertat abans de la Guerra Civil. Veiem a través dels mitjans de comunicació declaracions de gent que va viure durant la República, ex-combatents del conflicte, sobretot del bàndol republicà, en elles sempre podem observar fins a quin punt la gent d’aquell temps estava compromesa amb els seus ideals, però, sobretot estava compromesa amb la llibertat, la democràcia i la lluita contra el feixisme, que avançava per Europa de manera viral.
Esmente aquest tema perquè de manera directa o indirecta, des de la infantessa, he tingut el privilegi o la sort de sentir els relats del tio José. Aquest és un conegut veterà de la Guerra Civil sent un dels últims brigadistes vius. El meu vincle amb ell és d’arrel familiar, estava casat amb Carmen, la germana de la meua àvia Vicenta, i com és habitual en les relacions familiars sempre ens han visitat a casa nostra com nosaltres els hem visitat a Pàmies, al sud de França. Com és normal al ser menut no prestava massa atenció a les seues paraules. Però una vegada em vaig fer major, amb les visites alternades i el que em contava també mon pare, vaig anar prenent consciència de la dimensió i profunditat que aquestes històries tenien.
La història del tio José és bastant particular. Va nàixer a Marsella, de pares valencians, però que va tornar a Espanya durant la Segona República, s’allistà a l’exèrcit als desset anys falsejant els documents, ja que era menor. Ja en el front al 1938, un obús li va produir ferides en diverses parts del seu cos i va tindre que tornar a València. De nou a la seua terra, i aprofitant la seua nacionalitat francesa, s’allistà a les Brigades Internacionals, fins que va ser expulsat amb la resta de brigadistes, per ordre del comité de No intervenció. Com ell comenta a alguna de les entrevistes que li han fet diversos mitjans, “aquesta batalla li feia molta por al capitalisme i és just quan decideixen tirar-nos fora els brigadistes, oblidant-se que Franco continuava tenint els 148.200 estrangers en la guerra”.
Malgrat tot això, decideix tornar a València fins al final de la guerra, quan es detingut i traslladat a diversos camps de concentració i a la presó. En eixir del seu captiveri se’n va anar amb la seua dona Carmen a viure a França.
Aquestes històries, es van perpetuar en el temps de manera oral, com en el meu cas, en cercles familiars i d’amics. No obstant, hui en dia gràcies a l’interès d’historiadors com Antoni Simó, que tracta el cas d’Almudever al seu llibre “Alcàsser, un poble en guerra”, a més de la cobertura que han fet diversos diaris, i la tasca de divulgació i memòria que el propi tio José ha fet últimament oferint xerrades a diversos llocs (recentment a Silla, ho va fer a l’IES Sanchis Guarner i a la seu de Compromís per Silla), tenim hui a l’abast un relat insubstituïble i de gran valor per a la memòria històrica.
Per a persones de la meua generació testimonis com aquests tenen una importància cabdal, encara que molta gent opine que els joves no ens interessem per aquestes coses. Durant molts anys de dictadura i també en la democràcia, fer memòria d’esdeveniments de la guerra i la postguerra era un tema tabú, però és just que persones com mon tio José i altres supervivents d’esdeveniments històrics de tanta transcendència siguen hui escoltats i reconeguts amb la dignitat que es mereixen.
En els moments actuals que vivim en Europa, on noves formes de feixisme estan reviscolant camuflades com un llop amb pell de corder, és més necessari que mai no deixar que l’oblit deixe oberta la porta a la possibilitat de que tornen a viures situacions socials i polítiques tant deplorables per a la llibertat i la dignitat de les persones , les quals, com tots sabem van ser anul·lades per formes totalitàries d’entendre l’estat i la política. Per això és un orgull haver escoltat les sàvies paraules d’aquest combatent. Gràcies tio José, no les oblidarem.
