Joan Doménech té 54 anys i treballa de professor a l’IES Enric Valor de Silla, centre del qual és el director des del curs 2006-2007. Va el número 12 en la candidatura de Compromís de Silla per a les pròximes eleccions municipals.
Què aportes a la candidatura de Compromís?
¿Què hi puc aportar? Doncs, segurament l’experiència de militar més de 30 anys en este projecte que ara és Compromís i el fet d’haver estat en totes les llistes electorals des de 1982; i sobretot la voluntat de servei públic que sempre m’ha acompanyat en totes les activitats en què m’he implicat. M’agrada treballar perquè la gent estiga bé.
Quines coses t’agraden i quines creus que es poden millorar del nostre poble?
Coses que m’agraden. Silla té tota una sèrie de virtuts que hauríem de saber explotar d’una forma més eficient. Per exemple, la nostra proximitat a la capital i al mateix temps el fet de no ser encara un despersonalitzat poble dormitori. També, el tindre tan propet un espai natural de la magnitud de l’Albufera, cosa que ens hauria de fer més conscients de la necessitat de protegir-lo i al mateix temps de traure-li més profit. El 6 d’agost encara continua emocionant-me vore ballar la dansa dels Porrots o escoltar com l’angelet canta el motet de La Carxofa…
Coses que em desagraden. Em dona molta pena vore cada vegada més camps abandonats. Odie els anacrònics “casals” de Baixauli. M’entristix el lamentable estat en què es troben zones com l’Alteró o el parc de les Eres. No entenc com s’han deixat perdre gran part dels jardins urbans, com per exemple el parc de l’Estació. Em preocupa que encara no s’haja solucionat els tema de les inundacions per pluges torrencials. M’irrita que estiga per acabar el centre Multifuncional. Em sap molt mal que hi haja gent sense faena i que no puga cobrir les necessitats bàsiques…
Què t’agradaria aportar a Silla des del teu àmbit?
El meu àmbit professional és l’educació. Sóc del parer que cal establir protocols de col·laboració entre l’Ajuntament i els centres docents. Em referisc a treballar amb els centres en atendre l’alumnat que té necessitats educatives especials i també amb aquells que si no s’actua d’una altra manera estan en risc d’abandonar el sistema educatiu abans d’hora. Estic convençut que cal obrir els centres docents al poble i als barris en què es troben ubicats per tal d’optimitzar les instal·lacions de què estan dotats (biblioteques, gimnasos…)
Em preocupa la situació en què es troba el CEIP Lluís Vives. Des de l’Ajuntament s’ha de fer un gran esforç donant suport als professionals del Lluís Vives perquè esta escola tan emblemàtica no desaparega.
Quin model de poble hem de construir entre totes i tots, si pensem en clau de futur?
Com ha dit la nostra candidata Raquel Sánchez, un poble que done veu als ciutadans i que es projecte cap al futur des de tots els àmbits. Un poble que recupere el teixit industrial perdut. Un poble que d’una punyetera vegada opte per un urbanisme més coherent. Un poble que pose en cultiu els camps abandonats. Un poble més net, que respecte el medi ambient i l’entorn natural de què forma part. Un poble que invertisca en educació i en cultura.