Vicent San Ramón.
I tu, qui ets?
Hi ha qui es presenta dient quina formació té i quantes virtuts l’acompanyen. A mi no m’agrada dir que tinc aquesta o aquesta altra titulació acadèmica (el que em preocupa és que els meus fills potser no estudien perquè no podran pagar-se la carrera). Sóc un home del poble, amb aficions i interessos semblants als de moltes altres persones. Afegiré que visc al carrer de Sant Roc, que tinc dues filles i un xiquet en camí, i que treballe al Tola. Eixe és el meu currículum o, si més no, les credencials que haurien de servir perquè continueu llegint aquestes ratlles.
També tinc unes idees que m’identifiquen amb un projecte polític. Aquestes són les idees:
M’agradaria viure en un lloc més democràtic, on la gent hi participara i poguera influir en les decisions del govern; també m’agradaria viure en un lloc on el medi ambient hi estiguera en el centre del debat polític i on la conservació de l’entorn resultara prioritari (al pas que anem els meus néts no coneixeran l’Albufera); m’agradaria viure en un lloc més just: on els malalts tingueren dret a sanar sense pagar, on els estudiants tingueren dret a estudiar, on els treballadors conservaren el seu treball per més de tres mesos i tingueren un sou digne, on les persones amb discapacitat no pagaren dues vegades per un servei al qual tenen dret, i on el dret a una vivenda no fora subordinat als interessos dels bancs… Quatre cosetes de res!
Finalment, m’agradaria viure en un territori lliure i solidari, on no calguera lluitar en defensa de la identitat, la llengua i la cultura pròpies.
Totes aquestes idees s’aglutinen en l’ideari de la coalició Compromís, per la qual cosa he decidit formar part de la llista electoral al meu poble.
Què cal millorar a Silla?
A Silla cal millorar moltes coses. Ens hem quedat endarrerits respecte de la resta de pobles del voltant, que han invertit en dotacions i serveis, en la millora urbanística, i també en l’oferta cultural, etc. Ací no s’ha fet gran cosa als últims temps, la qual cosa és força preocupant per a la salut econòmica i social del nostre poble en el present i en el futur. Supose que a Silla li cal un projecte que converteisca el poble en un bon lloc on viure i arrelar, però eixe projecte ha d’estar pensat i consensuat per tothom.
Crec que ens cal una major participació del veïnat en les decisions últimes. Seria positiu escoltar l’opinió de les associacions (econòmiques i comercials, culturals, de veïnatge, etc), i també dels particulars. Cal consultar la ciutadania abans de fer les coses! Si no ho fem cometrem una errada molt comuna en aquest poble: improvisar (o fantasiar).Per exemple, algú sap explicar-me per a què van construir-se els famosos casals fallers? O eren centres civics?. Malauradament, a hores d’ara només són un niu de rates.
Heu de creurem si dic que hi ha fòrmules que fan possible una interacció regular i fluïda entre el ciutadà i el seus representants a l’Ajuntament. Potser només calga més voluntat per part dels polítics, o d’una part d’ells.
Què esperes d’un alcalde?
Pense que per a ser alcalde o alcaldessa només cal tenir sentit comú.
A un poble ens coneguem tots i sabem què pot aportar cadascú a la comunitat. Jo conec el col·lectiu Compromís i pense que els homes i les dones de la llista sabrem treballar pel bé del poble, d’una manera desinteressada. La política, al poble, és simplement això: intentar millorar el que hi ha, procurar el benestar del veïnat i escoltar la ciutadania des del primer fins l’últim dia. Ah!, i no deixar cap deute a la caixa perquè els diners són de Silla. Cal administrar l’Ajuntament igual que administrem la nostra casa.
Pense que Raquel Sánchez, la nostra candidata, complirà sobradament amb la responsabilitat de governar perquè és una dona implicada que destaca pel seu compromís amb el poble. Sap escoltar, dialogar, negociar, prendre bones decisions quan cal i, a més, atresora una bona quantitat de sentit comú (i per als aficionats a les coses del currículum, és periodista, amb títol). De segur que el primer que pensa fer quan arribe al consistori és demanar a la Generalitat que ens paguen els milions d’euros en inversions que ens deuen, o exigir que el govern valencià acabe tots els projectes i les obres del poble, que no n’han acabat cap.
A la fi, ser un bon representant del poble és només una qüestió de compromís.