Xavier Cunyat Rios
Hi ha una dita popular que diu que amb les mentides no es pot anar lluny perquè tenen les potes curtes. També hi ha una cançó de Calle 13 que resa “quien no quiere a su patria no quiere a su madre”. Doncs bé, sembla que els dirigents actuals del nostre govern valencià ens volen fer creure que tenen una pàtria i que a sobre l’estimen. Després d’haver vist recentment als nostres senyals identitaris acompanyats d’esvàstiques a la plaça del cap i casal el dia que les valencianes i valencians rememorem i celebrem la nostra fundació com a poble, i no poder acabar-ho de pair, ara els il·luminats ens regalen el reviscolament de discursos que històricament han estat nefastos per a la nostra consciència i dignitat com a poble.
Amb un president de la Generalitat que difícilment lliga tres paraules en la nostra llengua, fent-nos sentir vergonya amb discursos que no passarien un examen de primària, una consellera que demana disculpes per parlar en públic la llengua dels seus avis i que fa tot el que pot des de la seua parcel·la de poder per a evitar que el valencià siga una llengua dignament transmesa i ensenyada a les nostres filles i fills a la normalitat de les escoles, ara un altre conseller, un tal Santamaria, ens anuncia una Llei de Senyes que salvarà la nostra individualitat com a poble.
Els valencians i les valencianes varem pagar molt car l’error de creure que lladregots amb corbates cares i pocs escrúpols, ens digueren que sabien el que era el que parlem i volem escriure dignament la gent del poble. De fet no sabien ni saben com es fa la o amb un canut i van pontificant sobre lingüística i història.
No deixem que ens tornen a dividir amb mentides i romanços que ens alienen i ens duen a l’anorreament de les nostres tradicions i orígens. Qui perd els orígens perd la identitat, i com molts altres pobles del món que han de suportar que a més de ser espoliats econòmicament, se’ls desnaturalitze fins a extingir-se en la homogeneïtzació esperonada per les estructures de poder del capitalisme global, i els seus malsons de depredació del territori, el medi ambient, la qualitat de vida de les persones i les cultures, breguem per la nostra supervivència i la dels que ens succeiran.
Plantem-nos davant d’aquests mercenaris del no-res, i dignifiquem la llengua dels nostres avis i els nostres pares. No ens deixem embolicar per xarlatans i fingidors, i sobre tot no sentiu vergonya de les paraules que la vostra mare vos alenà en nàixer i créixer.