Fem fora a José María Pemán dels nostres carrers

FEM FORA A JOSÉ MARIA PEMÁN DELS NOSTRES CARRERS. FOU UN FRANQUISTA QUE VA DENUNCIAR A MÉS DE 60.000 MESTRES, EN TOT L’ESTAT ESPANYOL, ON MOLTS D’ELLS FOREN AFUSELLATS ABANS D’ANAR A DECLARAR.

Des de Compromís estem lluitant perquè la retirada de símbols franquistes siga una realitat, també al nostre poble. Quaranta anys després de la mort del dictador encara hi són presents mostres del que va ser un dels períodes més obscurs de la història de l’estat espanyol. Potser per ignorància, o per oblit,  o potser per una actitud poc coherent amb la defensa de la memòria històrica, a Silla hi trobem un carrer que porta el nom d’un important representant del règim. Era costum que el bàndol guanyador rendira homenatge els seus, molt sovint penjant una placa amb el seu nom en un carrer o en una gran avinguda. Al nostre poble, el carrer de José Maria Pemán és un exemple d’aquell costum franquista.

José María Pemán va ser un escriptor (novel·lista, poeta, dramaturg i assagista) que va néixer l’any 1897 i va morir, en temps de democràcia, l’any 1981. No és, però, la seua tasca professional la que ens ha de preocupar i no és eixe el motiu pel qual un carrer de Silla porta el seu nom.

jose_maria_peman_b_efesptwo407629-477274-jpg_1306973099

Pemán va col·laborar activament amb el règim dictatorial de Primo de Rivera (1923-1929) i quan va proclamar-se la Segona República espanyola es va posicionar amb la dreta reaccionària per tal de defensar la restauració de la monarquia absolutista alfonsina. En aquells temps, al voltant de 1933, Pemán va ser fundador d’un partit polític anomenat Renovación Española amb altre il·lustre conservador: José Calvo Sotelo. Només amb aquestes dades podem concloure que  Pemán no era molt amic d’un sistema ni parlamentari ni democràtic .

Però hi ha més coses que podem contar d’aquest home. Només encetar-se la guerra civil, Pemán va comprometre’s amb els colpistes realitzant una important tasca propagandística. A més, en temps del conflicte bèl·lic va formar part de la Comissió de Cultura i Ensenyament, encarregada de definir i eliminar la conducta anti-espanyola del professorat. Va ser d’aquesta manera com va aconseguir, ell i el seu equip, denunciar més de 60.000 mestres, en tot l’estat espanyol, que van ser apartats de la seua activitat docent a les escoles i alguns d’ells van ser afusellats abans de ser cridats a declarar:

“Es necesario garantizar a los españoles, que con las armas en la mano y sin regateos en los sacrificios y sangre salvan la causa de la civilización, que no se volverá a tolerar, ni  menos a proteger y subvencionar a los envenenadores del alma popular, primeros y mayores responsables de todos los crímenes y destrucciones que sobrecogen al mundo y han sembrado de duelo la mayoría de los hogares honrados de España”.

L’any 1937 Franco el va incloure en el Consell Nacional de la FET de les JONS, i en el període 1943-1946 va ser Procurador en Corts. Després d’aquesta etapa Pemán va dedicar-se en major mesura a l’ofici de l’escriptura i més tard, als últims anys de la seua carrera professional, va ser columnista al diari ABC.

Si fem un resum de la seua biografia política hi trobarem que José Maria Pemán va formar part d’un gran nombre d’organitzacions com l’Associació Catòlica Nacional de Propagandistes, la Unió Patriòtica, la Unió Monàrquica Nacional i l’esmentada Renovació Espanyola. A més, va ser còmplice intel·lectual d’aquell intent de colp d’estat, l’any 1932, conegut com la Sanjurjada. Cal sumar els seus càrrecs a les JONS i el de Procurador en Corts i va aconseguir una condecoració del Rei Juan Carlos (a qui pot sorprendre aquest fet?) per la seua tasca pro-monàrquica. Aquesta tasca l’havia desenvolupat amb tanta passió que és famós per haver conspirat contra el govern republicà i contra la democràcia. En definitiva contra els ciutadans i ciutadanes. Aquestes són paraules d’ell:

Como el enemigo está en casa no puede hablarse propiamente de un frente enemigo que se retira; pues siempre, aun después de derrotado y deshecho queda enemigo conviviendo receloso a nuestro lado, huido en el monte, emboscado en el disimulo. Todo esto exige, tras cada paso ganado, una labor de limpieza de policía, de guarnecimiento de los pueblos, etcétera, que necesariamente distrae fuerzas, siendo necesario que sean tan numerosas las que alcancen para la toma de ciudades tan importantes como las que se esperan


Sense dubte, la carrera política de Pemán el convertia en candidat de retre grans homenatges. Silla, en temps del franquisme, va retre-li homenatge i va atorgar-li el seu nom a un carrer.

Des de Compromís per Silla creguem que és l’hora de fer-lo fora dels nostres carrers. No podem tindre un carrer amb el nom d’un franquista que feu de l’escriptura i de les seues decisions propagandistes feixistes la ferramenta que utilitzà el franquisme per anar en contra de tots aquells que creien en la democràcia. És hora de fer de la llei de Memòria Històrica una realitat al nostre poble!

FEM FORA A JOSÉ MARIA PEMAN DELS NOSTRES CARRERS!

Arxivat en: General

Comentaris

  1. Josep L. Pitarch diu:

    D’acord, us felicite per la iniciativa. Crec que al mateix carrer encara queden plaques que penjaven a les cases que subvencionava el règim franquista.
    Pitarch

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *