Anna Luci Tortajada Brocal té 33 anys i és Diplomada en Magisteri per la Universitat de València. Després d’uns quants anys amb la maleta feta per treballar allà on la feina ho requerira, com molts mestres, actualment és mestra de música a una escola pública de Benifaió. Des de ben menuda, ha dedicat gran part del seu temps al món de la música: primerament com a estudiant, i més tard i paral·lelament a eixa tasca, participant en diverses agrupacions i realitzant activitats relacionades. Potser per això considera la música el motor de la seua vida, en tots els àmbits.
Ha format part del Consell escolar de diversos centres de Primària i actualment també forma part de la Junta Directiva de la A.M. “La Lírica” de Silla, perquè considera que per tal de portar endavant certs projectes i lluitar per la millora d’altres cal treballar de valent i destinar temps i esforç.
Les seues aficions són totes aquelles que impliquen relacionar-se i aprendre del món i de les persones; i crear i gaudir de l’art, el teatre i la música. Li encisen els espectacles en directe, perquè opina que tenen tots els ingredients per a crear una realitat paral·lela i un ambient màgic.
- Què aportes a la candidatura de Compromís?
El meu objectiu quan em preste a formar part de qualsevol projecte és implicar-me. Pense que el treball, la dedicació i la il·lusió són la base de l’èxit, i en totes aquelles coses en què m’embarque intente posar tot d’aquestes tres actituds. Potser formar part de la candidatura de Compromís és una cosa que no m’havia plantejat, però en oferir-me l’oportunitat vaig pensar que era una bona idea. Sempre he identificat a Compromís amb la transparència, el treball i la preocupació pels problemes reals de les persones. Per tant no podia negar-me a col·laborar. En definitiva, el meu dia a dia és eixe: treballar pel futur dels més menuts. I treballar per allò que estime i m’apassiona: l’educació i els nostres xiquets, la societat musical o el meu poble…
Quines coses t’agraden i quines creus que es poden millorar del nostre poble?
No crec que siga possible no estimar cada carrer i cada racó del poble on hem nascut i on hem crescut. Però, també és cert que no seria objectiva si no analitzara tot allò que em preocupa.
Del nostre poble m’agrada que té una situació geogràfica privilegiada tant pel que fa a comunicacions com pel que fa al seu entorn: l’Albufera, la marjal, els arrossars…També m’agrada l’essència de les nostres festes i tradicions: les danses, la Carxofa… Admire la nostra història i enyore les festes que de menuda es feien a molts dels nostres carrers.
Precisament totes aquestes coses que m’agraden acaben despertant en mi de vegades un cert pessimisme. Crec que gran part dels nostres veïns desconeixen les riqueses del nostre poble i eixa és la raó per la qual no gaudim del que tenim. Profunditzar en el nostre origen ens ajuda a valorar-nos, a estimar-nos i a lluitar per un futur millor.
Del meu poble no m’agrada el seu aspecte. Té espais bruts i sembla un poble en contínua construcció: obres inacabades, entrades al poble indignes, clots, espais inhàbils plens d’excrements de gos… Si visc a un poble “en construcció” vull que siga de pensament, perquè això suposarà que estem fent un intent continu de creixement personal i comunitari.
- Què t’agradaria aportar a Silla des del teu àmbit?
Com bé he dit abans, intente aportar la meua experiència i el meu treball per tot allò que m’apassiona. Si he de referir-me al meu àmbit en concret (artístic o educatiu) vull aportar el que aporta Compromís i vetllar pels serveis públics que ens mereixem, atesos i mantinguts com ens mereixem, i on ens tracten com ens mereixem.
Estic farta de polítiques centralistes que a nivell autonòmic miren cap a fora abans de veure el que ens manca dins. I estic farta de polítiques elitistes que no es preocupen de la gent que tinc al costat, que seuen al meu costat al tren o que van cada dia als llocs on vaig jo.
A més, m’agradaria que l’oferta cultural al meu poble fóra més rica, perquè considere que el fet de crear i de consumir cultura crea persones amb una visió crítica i inquieta i, això , per a mi, és molt positiu.
- Quin model de poble hem de construir entre totes i tots, si pensem en clau de futur?
Hem de construir un poble participatiu, il·lusionat i que s’estime. El nostre poble és com una caixa de pintures, amb multitud de colors i amb llapisseres de diferents mides, i això és riquesa i cal potenciar-ho.
Per això sempre dic que considere que per tal de SER POBLE, amb majúscules, cal FER poble. I d’això tenen molt a dir i molt a fer les institucions. Cal gent que estime el poble i que s’implique, on els veïns se senten importants i participen. Porte uns quants anys treballant amb grups diversos de persones i prenent decisions, i estic convençuda de que la il·lusió es contagia i que potser, allò que necessita el nostre poble és un somriure sincer i il·lusionat que òmpliga a la ciutadania de positivisme, de ganes de créixer i de canviar allò que no ens agrada. I açò hem d’encetar-ho des dels més menuts, perquè ells són el futur i, perquè l’educació és l’únic mitjà que els podem oferir per a ser més lliures.