“El 9 d’octubre és festa. Lluny ha quedat l’esclat al carrer d’aquelles manifestacions ciutadanes, d’aquells rius vius de gent que, tots plegats, demanaven a una sola veu, llibertat, amnistia i estatut d’autonomia.
Hui, després dels anys, els valencians ja tenim Estatut. Moltes coses han canviat des d’aleshores a casa nostra. Hui, no sols s’aparquen les reivindicacions dels valencians, sinó que pocs valencians reivindiquem alguna cosa.
Enguany, el missatge del President Lerma ha estat clar: cal donar temps al temps per a demanar el dret a la igualtat, evitant caure en el victimisme que sempre ha caracteritzat la celebració de l’efemèride, i afegint que som nosaltres mateixos qui tenim els recursos per tal d’aconseguir el progrés. I és així que, en la part més interessant del seu discurs, aposta per la recuperació de l’orgull de sentir-se valencians front a actituds d’inferioritat en relació a altres comunitats.
Mentre ens convencem que realment som capaços de forjar el nostre futur amb el nostre esforç, cal no oblidar qüestions preceptives i al temps essencials per a construir aqueix futur.”
No, açò no és un discurs institucional de cap president o alcalde del poble. Entre altres coses perquè no estem acostumats a que ho facen, sobretot aquests últims.
La veritat és que estaria bé, que l’alcalde es dirigira als veïns, de la mateixa manera que ho fa quan saluda les festes d’agost. I que ens recordara per què és festa el 9 d’octubre, de la importància de les coordenades històriques davant un fet d’evident transcendència per al poble valencià, de la necessitat de recuperar una ordenació jurídica, política i administrativa, de la nostra personalitat com a poble diferenciat amb una història i una cultura pròpies, de la importància de la nostra llengua i del seu ús, i de l’ensenyament en les escoles, també d’un anàlisi crític de la realitat que vaja més enllà de la festa lúdica, del nostre retrobament com a poble la qual cosa ens fa tindre una perspectiva singular de tot allò que comporta la nostra personalitat històrica, entre altres.
Mentrestant, demà anirem de paella i, molts dels que disfrutaran d’aquesta festa gastronòmica continuaran sense saber què celebrem el 9 d’octubre.
Ah !, una última cosa. El preàmbul d’aquest escrit, no és més que l’editorial del Butlletí d’Informació Municipal del mes d’octubre de 1984, editat precisament per l’Ajuntament de Silla. Com canvien les coses.
Jesús Escorihuela Castells
Secretari de Comunicació Compromís per Silla