Els bous, tant els de plaça com els de carrer, compten per aquestes terres valencianes amb tot el recolzament i veneració possible tant institucional com per una part de la ciutadania. El govern de la dreta, del PP, va intentar declarar-los com a BIC (Bé d’Interés Cultural) i els va incloure, també, en un assignatura anomenada Cultura del Poble Valencià. Tot un desficaci amb el que no estem d’acord.
Les polítiques del PP ha elevat els bous a la categoria de les senyes d’identitat del nostre país, al mateix nivell que les falles, les fogueres, o les festes de la Magdalena. Però per què? Què s’amaga, en realitat, darrere tanta exuberància? Què impulsa tanta reivindicació? Sols ens cap una resposta: la por. La por de saber que el món dels bous ja forma part del passat, la por de no tindre cap altre argument que no siga la “tradició”, la por de no entendre que els temps canvien i que altres “costums” que abans semblaven “normals” com per exemple l’esclavitud o el “maltractament” a la dona són denunciables, per llei, en l’actualitat. La por, d’alguns, de perdre tot un entramat de negoci subvencionat entre els ramaders, els empresaris de les places de bous, els toreros o algun que altre polític… en definitiva la por de perdre un negoci que es nodreix amb el maltractament i no s’encaminen cap a la modernitat ni cap activitats més respectuoses amb els animals.
Hem de dir que Compromís respecta aquells que els agraden els bous el carrer. En alguns llocs els bous al carrer són encara una festa transversal, amb el toc d’autenticitat suficient que, en primera instància, no es pot tocar. Tot i això, la gent de Compromís, no ens sentim en absolut identificats per cap ni un dels qui es manifesten a favor tant de les corregudes amb la mort de la res com d’alguns actes de carrer com puguen ser els bous embolats o els bous en corda on el maltractament és festejat per majors, joves i menuts en glòria de la “tradició”. Estem al segle XXI i tenim l’obligació i el deure de modernitzar la nostra societat.
Les tradicions es poden canviar i es deuen canviar. Als anys 60 i 70 en les “entrades” els corredors anaven amb pals pegant bastonades als pobres animals i gràcies a l’entrada de l’esquerra a principis de la democràcia i a les crítiques al maltracte dels animals van desaparèixer de l’escenografia habitual bouera els “personatges” que amb pals amb punxes de ferro i bastons poblaven les entrades de bous. Hui en dia cap “corredor” s’atreviria a pegar-li als animals. Els mateixos partidaris de les entrades de bous i els veïns i veïnes que gaudeixen de les corregudes no ho tolerarien.
Per tant hem de fer, altra vegada, psicologia i pedagogia en este cas sobre els “bous embolats” o “en corda”. Hem de fer veure el patiment del bou amb el foc de les banyes i l’espurnes cremant-li el llom o fer veure l’esgotament de l’animal arrastrat pels carrers de la població amb una corda fins caure rebentat al terra. Hem de mostrar, amb l’eina de l’educació, que el bou embolat o el bou en corda és una bestialitat que està fora d’aquest segle i, que evidentment, ha d’estar fora del nostre poble.
Compromís per Silla proposa, per al proper any 2016, les següents mesures:
1. Fer un referèndum sobre els dies de bous a la setmana taurina.
2. Informar, amb estudis adients, sobre el maltractament o no dels bous embolats i en corda i publicar-ho.
3. Fer partícips a les penyes taurines de la setmana taurina. L’Ajuntament de Silla no pot invertir la quantitat de diners que actualment destina amb una setmana taurina. Igual que les falles del nostre poble mantenen i paguen els seus monuments i festes, les penyes s’han de fer càrrec tant de la plaça de bous com dels espectacles taurins, exceptuant els bous o vaques embolats o el bou en corda que des de Compromís per Silla manifestem que no ens agraden i lluitarem perquè a partir del proper any 2016 no es facen mai més a la nostra població.
4. Invertir en unes festes dignes per a un poble com Silla.
Per realitzar aquestes propostes necessitem temps i no volem actuar darrere de màscares ni de cap porta fosca. Volem informar als nostres ciutadans i que siguen ells els que decidisquen, conjuntament amb nosaltres, sobre les festes que volen. Volem portar la democràcia real a les institucions i deixar fora als il·luminats d’un dia que, evidentment, estan fora de la realitat. Volem que les properes festes d’agost 2016 siguen les més representatives, democràtiques i festives que mai haja tingut la nostra població.