Fa dos cursos alumnes de l’IES Enric Valor van demostrar a través d’una investigació del Programa d’Enriquiment Curricular, que les xiques, durant l’ESO abandonaven la pràctica esportiva en un alt percentatge. Esta conclusió venia acompanyada dels possibles riscos per a la salut que provoca el sedentarisme a mig i llarg termini (malalties cardiovasculars, diabetis, obesitat, hipertensió…). Les raons socioculturals, d’oportunitats o d’expectatives eren algunes raons i com a possible mesura es proposaven campanyes de sensibilització sobre la importància de practicar esport i els seus beneficis per a la salut per a la població escolar femenina.
Durant este curs, la Comissió de Transició de Primària a l’IES junt al professorat d’igualtat (CEIP El Pati, IES Enric Valor, CEIP Sant Roc i CEIP Lluis Vives) va fixar com a línia de treball les Dones i l’esport per conèixer i reflexionar al voltant de les desigualtats de gènere en el món de l’esport. La conclusió i punt i final s’ha organitzat la Marxa escolar dedicada a les Dones i l’esport per dir que “La igualtat no està en joc”, amb la col·laboració de la Regidoria d’Educació. L’objectiu, en la Setmana de la Dona, és posar en valor les dones esportives i reinvidicar la igualtat en l’esport.
I es que l’esport és el reflexe d’allò que passa en la societat. Les dones esportistes continuen patint les desigualtats econòmiques, de reconeixement i legislatives que les mantenen allunyades de les condicions dels homes esportistes. És possiblement un terreny, l’esportiu en el qual s’avança més lentament en matèria d’igualtat de gènere.
Posem exemples:
A nivell internacional, sols hi ha una dona esportista entre 100 a la llista Forbes dels esportistes amb més ingressos. És la tenista Serena Willians i encara que ha guanyat pel seu palmarès un 27 millons/ any, està per davall, guanya la meitat que Roger Federer el seu equivalent masculí (64 milions any).
A nivell nacional i si parlem de fútbol, tenim exemples sagnants. La Federació Espanyola pagà en 2017 a l’equip femení de primera divisió (Atlético de Madrid) per guanyar La Lliga 1.352 euros de prima, igual que des de fa 15 anys, mentre que a l’equip guanyador masculí de tercera divisió li dona una prima de 90.000 euros i de 12.000 euros a l’equip guanyador de categoria juvenil.
A més de la bretxa salarial de gènere a l’esport femení, hi ha també falta de referents d’esportistes dones (tots els xiquets volen ser Messi o Cristiano Ronaldo i les xiquetes, quina esportista referent volen ser? La falta de referents provoca també que menys xiquetes practiquen esport en els seu dia a dia i que durant l’adolescència abandonen l’esport. I, això és un problema en termes de salut i benestar.
Aquestes desigualtats de dones i homes es reprodueixen i açò fa que ens preguntem per què hi ha aquesta desigualtat?
- Per què les dones esportistes ixen poc a la premsa esportiva, a la tele, a la ràdio, Son com INVISIBLES i això fa que les marques de la publicitat no vullguen patrocinar-les i donar suport econòmic .
- Per què cal garantir la igualtat d’oportunitats en l’esport, igual inversió pública, programes de promoció de l’esport per a les xiques.
- Per què moltes persones encara no saben que l’esport ens forma de manera integral, que ens ajuda a superar-nos i a treballar en equip i a liderar, a tindre un major benestar, ens dona salut…en ajuda a créixer a xiques i a xics en un societat saludable.
- Per què s’ha de fer una nova Llei Orgànica de l’Esport, la que hi ha de 1990 és molt antiga i no contempla els principis d’igualtat entre persones.
- Per què als òrgans directius de les 66 federacions espanyoles sols hi ha 3 presidentes, estan governades per homes en la seua majoria. Sols en la federació espanyola d’Atletisme i en la de Gimnàstica Rítmica hi ha més dones que homes en el seu govern. També el Consell Superior de l’Esport està format per homes en la seua majoria.
- Per què encara no hi ha igualtat en al distribució de les beques ADO i d’alt rendiment entre dones i homes joves esportistes.
Per acabar en un missatge positiu esta Marxa de Dones i Esport, hi ha que assenyalar que tot i les dificultats i obstacles de les dones i l’esport, les nostres esportistes Olímpiques, stan obtenint el millors resultats de la història. A les Olimpíades de Londres 2012: el 74% de les medallistes van ser dones, encara que només representaven el 42,7% de la delegació espanyola. A Rio 2016, van aglutinar el 53,3% de les medalles i el 57,7% dels diplomes, tot i ser 20 dones menys. En resultats, elles es superen. Si hi haguera igualtat, imagineu-vos com de lluny arribarien les dones esportistes.
Per un societat del futur saludable i amb els valors de superació, lideratge i treball en equip, hem de promoure i donar suport a les dones i a les xiquetes esportistes, en la que la Igualtat no estiga en joc, estiga garantida per a totes i tots.
