El continent europeu rep cada dia un allau de persones que cerquen refugi als països de la Unió. Les guerres, l’hostilitat política i la violència dels extremistes religiosos provoquen que milers i milers de persones abandonen sa casa. La meïtat dels fugits moren ofegats a la Mediterrània pel naugfragi de les pasteres, a bord de les quals pretenien arribar a les costes d’Europa, i altres moren a les muntanyes per l’exigència del camí. Tres mil quilòmetres separen el seu país de la llibertat, de la pau, de l’oportunitat d’encetar una nova vida. Europa s’ha convertit en la seua última esperança.
Al vell continent s’ha deixat escoltar la resposta ciutadana i s’ha extés per tot arreu un moviment de solidaritat amb els que caminen, sense sostre ni equipatge, per les carreteres europees. Si fem un exercici d’empatia, cap de nosaltres desitjaria viure el patiment dels fugits. Imagineu que heu d’acomiadar-vos dels vostres pares, potser per a sempre, i deixar amics i coneguts a un país on cada dia pot ser l’últim per al qui no han triat l’exili. Imagineu que heu de posar en perill la vida dels vostres fills i filles i la vostra pròpia vida en una fugida desesperada, patint malalties, fam i por. Sembla que qualsevol cosa és millor que esperar la mort als carrers de les seues ciutats, entre les bales i els míssils.
Els governants europeus no han reaccionat fins que han sentit al bescoll l’alè de la ciutadania. El propi president espanyol ha hagut de canviar el seu discurs i, a hores d’ara, ha acceptat atorgar refugi a uns pocs milers de persones vingudes de l’altra banda de la mar, persones sense recursos, persones que ho han perdut tot.
Al País Valencià hi poden trobar un bon grapat de ciutats acollidores. A Silla, el nostre poble, l’actual govern ha acordat sumar-se a la iniciativa i ha dissenyat algunes mesures d’ajut als refugiats: s’ha obert un compte solidari per tal de recaptar les donacions dels ciutadans i s’han obert dos registres municipals, un per a persones voluntàries que donen suport als refugiats i altre de cases solidàries per als veïns que estiguen disposats a cedir una vivenda per a les famílies fugides. El poble ha encetat el seu procés solidari i ja comptem amb molts veïns que han manifestat la seua intenció de donar suport als refugiats que arribaran a Silla. Des del nostre col·lectiu volem agrair la col·laboració de tots aquests sillers i silleres. Per a Compromís era una qüestió moral impulsar aquestes mesures perquè som conscients de que aquesta situació és el drama humà més greu des de fa vora un segle.
Tanmateix som conscients que aquesta és només una solució pal·liativa i que el cal fer és posar el punt i final als conflictes bèlics que pateixen països com Siria o Afganistan. El problema és que des de l’elit internacional sempre apliquen les mateixes mesures per assolir la pau: la intervenció militar. Més bombes per a Siria.
Potser no fóra una mala idea escoltar els refugiats, aprendre de la seua experiència, organitzar una nova resposta ciutadana i exigir una intervenció europea, diplomàtica, contundent però no violenta, que exigisca la fi de la barbàrie i l’arribada de la pau. Aquesta idea no és la que volen escoltar els estats-nació europeus, ni els fabricants d’armament, ni els violents que s’han fet forts mitjançant el mecanisme de la tortura i l’assassinat. Però aquesta idea és la idea del poble, dels innocents, de totes aquelles persones que estimem la pau. Des de Compromís desitgem que els refugiats siris puguen tornar a casa per a veure córrer les aigües de l’Eufrates, i que puguen oblidar els rierols de sang.
Silla ha fet un pas endavant. El govern municipal ha actuat com calia. Ja som ciutat acollidora. Hem d’agrair els nostres regidors Raquel i Melero la tasca desenvolupada en aquest procés. Aquestes ratlles han de servir per a fer públic el nostre suport als refugiats i la nostra intenció de treballar amb ells per tal de millorar les coses. És el nostre Compromís.