Flandes_2012El nostre company Robert Perpinyà ens ofereix algunes indicacions per a traçar diferències a l’hora de pensar en opcions polítiques.
Robert Perpinyà
Una de les conseqüències d’aquesta crisi ha sigut la pèrdua de confiança en els grans partits polítics, i en la política en general.
Molts ciutadans ja no saben a qui votar, i pitjor encara, molta gent creu que tots els polítics són iguals i que no hi ha diferències entre dreta i esquerra.
Les diferències continuen existint i a més són fonamentals perquè condicionen la nostra forma de veure i entendre el món.
Vegem alguns exemples que pot ser puguen servir-li a algú de recordatori o aclariment, sobretot per als més jóvens (fills, néts…)
 
 
PROGRESSISTES                                                       CONSERVADORS
Idealistes: hem de fer un món millor i més just per a tots.
Pragmàtics: només hem de preocupar-nos de nosaltres i les nostres famílies, els altres ja s’apanyaran.
Ecologistes: hem de cuidar i protegir el medi ambient, perquè nosaltres i els nostres descendents tinguem millor qualitat de vida.
Esquilmadors: el planeta i els seus recursos estan al nostre servei i hem d’aprofitar-los ara. La qualitat de vida es mesura pels diners que guanyes.
Cultura: elevar el nivell cultural de la població fa ciutadans més lliures i més responsables.
Populisme: a la gent cal donar-li el que vol (esports, moda, xafardejos,…) així estan tranquils i s’obliden de les seues preocupacions.
Cooperació: junts podem fer més coses i aconseguir majors objectius. Tots eixirem guanyant.
Competitivitat: hem d’estar sempre competint per a ser els millors. La tensió i l’estrés són normals en esta vida.
Treballem per a viure i gaudir
Vivim per a treballar i guanyar diners
Reciclar: és imprescindible per a no acabar amb els recursos del planeta.
Consumir: usar i tirar. Reciclar és difícil i no serveix de res. Sempre hi haurà recursos per als que tinguen diners.
Llibertat d’expressió i de consciència.
Llibertat de Mercats, diners fàcils i especulació.
Redistribució de la riquesa i repartiment del treball.
Neoliberalisme: grans beneficis per a uns pocs privilegiats. Tu pots fer el mateix.
Els Serveis Socials han de ser públics: Sanitat, Educació, Seguretat…. Si no funcionen bé, cal canviar els seus gestors (polítics) per a aconseguir major eficàcia.
La gestió privada sempre és més eficaç que la pública. Cal privatitzar la major part dels serveis perquè funcionen millor. És normal que hi haja empreses que es lucren amb açò.
Cal lluitar per l’honestedat i fer lleis per a aconseguir major transparència.
La corrupció és inevitable. Tots faríem el mateix si poguérem.
La crítica constructiva i el debat polític ens fan créixer com a ciutadans i milloren la nostra societat.
La disciplina i l’obediència ens fan més forts i donen prestigi al nostre país i als nostres líders.
Solidaritat: l’ajuda als necessitats és una OBLIGACIÓ moral.
Es pot practicar la caritat, però el món és dels llestos no dels solidaris.
Els Sindicats són imprescindibles per a la defensa dels treballadors i per a aconseguir millores laborals.
Els sindicats no serveixen per a res, tan sols són una excusa per un fum de gent cobrant sense treballar.
Els treballadors hem d’estar units per a defendre els nostres drets.
Un bon treballador ha d’estar sempre recolzant a l’empresa i als seus caps, és la millor forma de conservar el seu lloc de treball.
Les creences religioses han de mantindre’s en l’àmbit privat. L’educació, la moral i l’ètica han de guiar-nos en l’entorn públic i polític.
La Religió és una part important de les nostres vides. L’Església pot orientar-nos i opinar públicament sobre qüestions polítiques.
L’Economia hauria de ser, tan sols, una ferramenta perquè tots els ciutadans puguen tindre un treball i una vida digna.
No hi ha res més important que l’Economia, i hem de fer tots els esforços i sacrificis necessaris perquè esta funcione. Els diners son el que mou el món.
Els nostres governants han d’intentar reduir les diferències socials.
Sempre hi ha hagut rics i pobres, i així continuarà sent.
Quan alguna cosa no funciona o és injust hem d’intentar canviar-ho.
Açò és el que hi ha. Val més mal conegut que bo per conèixer.
La política és decisiva en temes fonamentals per a les nostres vides: Justícia, Llibertat, Sanitat, Treball, Educació…Todos hauríem de participar o almenys estar ben informats.
La política és cosa dels polítics. La gent ha de votar cada 4 anys i confiar en el que faran. No cal clavar-se molt. D’ací a 4 anys ja veurem.
Per a eixir de la crisi, cal malgastar menys i recaptar més. Augmentar els impostos als rics, les grans empreses i la banca. Lluitar contra el frau fiscal i la fuga de capitals.
L’austeritat és l’única solució per a eixir de la crisi. No podem gastar més del que recaptem. Cal apretar-se el cinturó i eliminar despeses socials.
 
També pots fer-ho servir com a test: assenyala les afirmacions amb què pugues estar d’acord, i després compta-les. Pot ser t’emportes alguna sorpresa.