Maria Muñoz
Ja en són 12, els amics i amigues que he vist partir a la recerca d’una oportunitat, fora d’aquest Estat. A Anglaterra, a Alemanya, a Suècia, a Polònia i fins i tot a Itàlia, on les coses no pareixen estar molt millor que al nostre país, han trobat el treball que ací no van poder aconseguir.
La falta d’ocupació al País Valencià està obligant la gent jove a marxar, en contra de la seua voluntat, per poder construir el seu present i el seu futur, ja que ací ens trobem en estat d’espera, perdent anys d’experiència i veient els nostres objectius cada vegada més lluny. El més greu d’açò és que la magnífica formació que tenim la joventut universitària valenciana ha suposat un altíssim cost social al nostre país, del qual, a la fi, no serà beneficiari.
Això en el cas dels joves universitaris i universitàries i amb una bona preparació, perquè no hem d’oblidar que una gran majoria van caure emmirallats per l’era de la mangarrufa, quan no calia tindre una formació específica per a poder guanyar molts dinerets. Així, moltes persones que van abandonar el batxillerat per tal de treballar sobretot en indústries subsidiàries de la construcció, huí per huí es troben en l’atur i sense cap mínima formació acadèmica.
Amb un atur juvenil actual d’un 55%, la maduresa de la joventut es retarda cada cop més i no podem abandonar les cases dels pares per falta de recursos. L’emancipació es posposa “sine die”. I en aquestes circumstàncies , tampoc podem, per suposat, pensar en formar una família. Els nostres governants -al País Valencià, a Espanya i a Europa- s’han preguntat mai com afectarà aquest problema a la natalitat d’ací molts pocs anys?
Aquesta és la trista herència que haurem de retraure als nostres governants dels darrers anys (als del PP i als del PSOE). Aquesta és la rèmora amb la que haurà de sobreviure, si ningú li posa remei, durant molts i molts anys, la meua generació.
No puc demanar cap altra cosa als i les nostres futures parlamentaries d’Europa, que tracten de millorar la nostra situació, que posen els papers damunt la taula d’una vegada per totes per tal d’afavorir a la joventut en compte del gran empresariat de manera que afavorisquen també el futur del nostre país. Compromís sempre hem apostat per la gent jove i per les polítiques que ens ajuden a eixir de la crisi, és per això que no tinc cap dubte que he de votar Compromís-Primavera Europea.
I tu, a qui votaràs en les properes eleccions europees?