Avancem cap a la qualitat educativa

Raquel Sánchez: “La baixada del número d’alumnes a l’aula, la distribució equilibrada de l’alumnat amb necessitats de compensació educativa i les metodologies i pràctiques docents son clau per millorar l’educació pública. Hi ha escoles a Silla que ja implanten noves metodologies com l’ABN o el treball per projectes. L’educació no pot seguir funcionant com en el segle XIX”.-

Afecta la quantitat del número d’alumnes a l’aula amb la qualitat educativa? Si a les escoles en compte d’educar escolars, cultivarem melons manipulats genèticament –d’eixos que creixen a l’hora i tots iguals- podríem afirmar que la quantitat no afecta per a res a la qualitat educativa. Però resulta que a les escoles no tractem en melons, s’eduquen personetes que són diferents, que creixen i aprenen diferent i a distints ritmes i que, en definitiva, evolucionen de manera individual i, per tant, necessiten d’una atenció individualitzada i de metodologies educatives inclusives i adaptades. Per això, la quantitat d’alumnes en l’aula afecta i molt a l’atenció educativa que reben i, per tant, a la qualitat del procés educatiu. El número d’alumnes, els recursos a disposició de l’alumnat amb més dificultats junt a les metodologies i practiques educatives influeixen en els escolars i en el seu aprenentatge.

Mestre hi ha un per aula i no és el mateix ensenyar a 8, 14, 20, 25, 28 o a 30 xiquets i xiquetes per aula. Tant és així que a Finlàndia i a Suïssa des de fa vint anys que ho tenen clar i en Primària en son entre 15 i 20 escolars per aula i en l’ESO en son 25, sense entrar a les diverses modalitats d’atenció a la infància des del bressol fins als 6 anys que hi ha al país finés. Podeu veure estudi o entrevista. (http://diari.uib.cat/digitalAssets/232/232316_2-dossier-dactualitat-n-1.pdf) http://cgtense.pangea.org/IMG/pdf/RATIO_CAT2.pdf

Si no haguera sigut així, Finlàndia mai haguera encapçalat tots els Informes PISA, mai haguera sigut un referent per a qualsevol país de l’OCDE com el millor sistema educatiu en equitat i excel·lència del seu alumnat, com tampoc seria un referent per qualsevol que s’interesse un poc en açò de l’educació. Ja fa temps que a Finlàndia tenen clar que eduquen personetes amb la quantitat justa per aula per poder atendre-los i amb la qualitat demostrada de les seus practiques educatives. 

Este curs 2017-2018, a Silla la ràtio mitjana és de 20 i 22 escolars/aula en Infantil i Primària, respectivament, i 31 alumnes/aula en l’ESO, resultat de distribuir el número d’aules entre el número d’escolars en els diferebts cicles. Càlcul de Primària: senzillet. Dit així podria quedar un titular magnífic com feia el PP, però no ho faré, perquè la mitjana és sols una mitjana i els xiquets i xiquetes no son melons ni xifres. Tenen nom i cognom i ocupen un lloc, un espai i un temps preciós d’atenció i dedicació del seu mestre o mestra a l’aula i de la família de portes cap a fora. En este punt anem pel bon camí arran de les decisions en la Conselleria d’Educació de Vicent Marzà: s’ha baixat les ratios de 30 a 25 en Infantil i Primària i de 36 a 30 en l’ESO, i de 42 a 36 en Batxiller, s’han revertit les retallades de les plantilles docents, fruit de decisions econòmiques del Partit Popular. També s’està impulsant la formació docent a través dels CEFIRE i dels diversos Edusiona’t que s’han convocat per compartir i intercanviar experiències educatives.

Tot i això encara tenim que seguir tractant d’il·lusionar als claustres docents en un canvi metodològic adaptat a les necessitats d’este segle XXI, tenim que continuar compensant i distribuint l’alumnat amb els instruments jurídics i amb els acords de la Comissió d’Escolarització per pal·liar tots els desequilibris. El millor de tot és que no estem de braços creuats i estem decidint el que considerem millor i aplicant mesures de manera conscient:

  • No tancar cap escola ni cap aula del municipi perquè l’objectiu immediat de l’Ajuntament és impulsar un polígon de vivendes urbanitzat ja El Rajolar, -continuació de Molí de Magalló cap a Beniparrell. Amb açò augmentarà la població i haurem de fer front a més places escolars.

  • Seguir distribuint els escolars de 3 anys amb problemàtiques diverses entre totes les escoles com ho portem fent des de 2015 –inici de la legislatura- per revertir els estigmes en els centres educatius. Gràcies al treball coordinat impulsat per la Regidoria d’Educació de l’Equip de Pediatria, Gabinet Psicopedagògic i de l’Equip Social Base.

  • Evitar saturar les aules més plenes en període extraordinari de matrícula com està fent la Comissió d’Escolarització i durant el curs amb la incorporació sobrevinguda durant el curs escolar.

  • Tenim pendent arribar a un possible acord de ràtios (número d’alumnes per aula en tots els nivells) en el municipi prèviament al procés ordinari.

  • Seguir conscienciant a les famílies que, a l’hora de triar escola, no sols s’interesen sols per les instal·lacions i les opinions de carrer. Que visiten els centres educatius, pregunten pel projecte educatiu, les metologies, els horaris i els serveis i professionals especialitzats.

  • Tindre clar que a Silla eduquem personetes i no cultivem melons i que els número d’alumnes per aula junt a les metodologies son garantia d’una educació de qualitat i d’atenció a la diversitat de l’alumnat.

Raquel Sánchez Grande

Regidora d’Educació i Igualtat, Infància i Joventut, promoció del valencià

Periodista especialitzada en educació. També en pobles.

Arxivat en: General

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *