No més lluny que ahir, 3 de novembre, el Tribunal Constitucional ha “sentenciat” allò que ja es preveia mesos enrere: un cruent cop d’estat a la llibertat i a la indefensió, seguint els designis que emanaren del govern oligàrquic del PP en l’anterior legislatura de majoria absoluta, quan va aprovar una reforma d’urgència de la Llei Orgànica que regula el Tribunal Constitucional, per la qual li confereix poders extraordinaris per tal de fer complir llurs resolucions. En aquest sentit, el Tribunal Constitucional, a partir d’aquesta reforma exprés té potestat absoluta per suspendre indefinidament i sense cap possibilitat de recurs, a qualsevol càrrec que ostente responsabilitat política i que considere que incompleix les seues sentències. Evidentment, l’alt Tribunal considera que la reforma del PP és constitucional. Faltaria més!! Així, s’autoatorga poders plenipotenciaris per a fer ús dels seus dictàmens i sentències, sense que càpiga cap recurs ni intervenció parlamentària, convertint-se en un altre “tribunal d’excepció”, com ho és l’Audiència Nacional, que pot fer i desfer, fins i tot, contradient el text constitucional que només preveu la destitució d’alcaldes, presidents autonòmics o del govern, mitjançant moció de censura, qüestió de confiança o noves eleccions. A partir d’ací, on queda el dret fonamental a la tutela judicial efectiva? Aquesta es tracta d’un dret constitucional pel qual tota persona pot exercir lliurement la defensa dels seus drets i interessos legítims davant la jurisdicció. Està protegit mitjançant recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional (article 24.1 de la Constitució). No oblidem que la composició del Tribunal Constitucional depén dels poders de l’Estat: dels dotze membres, quatre són nomenats a proposta del Congrés dels Diputats, quatre a proposta del Senat, dos a proposta del Govern de la Nació i dos ho són a proposta del Consell General del Poder Judicial, un òrgan que si bé és independent pel que fa a la seua acció, la seua composició depén del poder polític, és a dir, un tribunal de marcat caràcter polític i que per tant no respecta el principi bàsic de separació de poders.
Aquest nou procediment i els seus nous mecanismes d’execució que ara s’atorguen al Tribunal Constitucional, vénen a suposar una alteració en la seua configuració constitucional, tot desnaturalitzant la seua comesa, situant-se la jurisdicció constitucional per damunt de la resta dels òrgans constitucionals en detriment del principi de continu i permanent diàleg entre aquests que, necessàriament han de prevaler, més encara, davant les situacions excepcionals que preveu.
Aquesta provocació que manifesta un greu problema estructural d’Estat, com és la nul·la separació de poders, ens porta, cada vegada més, a un exercici de compromís i, sols ens queda respondre a aquest afront des de l’exercici de la llibertat i de la lògica democràtica.
Jesús Escorihuela Castells
Secretari de Comunicació de Compromís per Silla