Raquel Sànchez Grande

En el que portem d’any 2015, han mort a Espanya 38 dones assassinades a mans de la seua parella o ex parell, a més de les 5 dones assassinades en procés d’investigació. Això traslladat als dies de l’any significa que cada 7 o 8 dies mor una dona assassinada per la seua parella o ex parella.

Segons el Consell d’Europa, entre el 20% i el 50% de les dones a Europa són víctimes de la violència a mans de la seua parella, sense que hi haja cap tipus de diferència de categoria social, nivell d’estudis o de grup d’edat. 

Tot i haver avançat en igualtat de drets, a la nostra societat es continuen aplicant els paràmetres d’una societat patriarcal estructurada a partir del desequilibri de les relacions entre dones i homes. Les dones patim molts tipus de violència però hi ha, a més a més, una violència específica contra les dones i que s’ha emprat com a instrument per mantenir la discriminació, la desigualtat, les relacions jeràrquiques i el poder dels homes sobre les dones: la violència de gènere, la violència masclista.

Davant aquesta xacra social i la situació preocupant, presentem una moció conjunta tots els grups municipals que respon a la crida de la Coordinadora Feminista de València. En esta moció es fa una crida a la mobilització del 7N per reivindicar que la violència contra les dones siga abordada com un problema de primer ordre i a Madrid reivindicarem que la violència masclista és una qüestió d’Estat.

La marxa estatal contra les violències masclistes no és una marxa de dones, és una marxa de la societat.

Però a més de la mobilització puntual del 7N o del 25N, ens demanen que apliquem accions polítiques concretes en funció de les possibilitats i competències que corresponen a cada administració pública.

Els ajuntaments som les institucions més properes i som imprescindibles per a la prevenció de la violència de gènere i l’atenció social, jurídica i psicològica adreçada a les dones. És cert que els 6 milions d’euros destinats a la partida 45 del programa 232c del pressupost de l’Estat son insuficients i és també cert que els ajuntaments necessitem recursos.

Per això ens comprometem a treballar per aconseguir més recursos, i ho anem a fer no només el 7N i el 25N si tots els dies de l’any i tots els anys en mantindre els serveis, l’atenció estable i de qualitat a les dones, serveis d’igualtat, treballar per la sensibilització contra el sexisme en l’activitat cultural i l’organització de festes; eradicar e sexisme, la segregació i els estereotips sexuals; ampliar i millorar els serveis d’igualtat i la prevenció de la violència de gènere.