La situació d’endarreriment de Silla respecte d’altres pobles de la comarca pel que fa a l’àmbit d’infraestructures, dotacions i serveis és molt evident. El nostre poble mostra mancances que ja han estat subsanades als municipis del voltant que, d’altra banda, a l’última dècada han rebut més diners que nosaltres o han sabut invertir-los millor.

El nostre col·lectiu ha fet opinió sobre aquest assumpte en moltes ocasions però també ho acostumen a comentar el veïns, que veuen com els altres pobles són, a hores d’ara, més atractius per a viure per la seua millora en les dimensions estètica i funcional.

Aquest no és un tema menor. Per a promoure la cultura, per exemple, cal tenir una biblioteca digna, un auditori municipal (tot i que fóra modest), sales d’exposicions… Si volem impulsar el comerç local, és altre exemple, cal facilitar el tràfec de persones pels carrers mitjançant l’adeqüació de les voreres i cercant l’equilibri entre la circulació de cotxes i peatons. I si volem oferir la nostra ciutat als visitants (perquè resulta que tenim reconegut el grau de ciutat turística) caldria tenir un Museu de la Festa dedicat als Porrots i a la Carxofa, a l’estil dels museus de Morella o Sogorb, i condicionar el Port, que és la porta de l’Albufera… La cosa no és senzilla però tothom coincideix que Silla ha d’experimentar canvis importants per tal de convertir-se en un bon lloc on viure i arrelar. Hem de triar entre tindre un poble viu i dinàmic o convertir-nos en una mena de ciutat dormitori, sense vida. És per aquest tipus de qüestions que Compromís ha triat la regidoria de Projectes Estratègics.

Fer una obra o invertir en dotacions no és qualsevol cosa. Ha d’existir un projecte global de poble, s’ha de pensar el poble que volem i conjugar les intervencions amb els interessos de la ciutadania. I evidentment, en un context de crisi econòmica com el que patim, cal també reconèixer les urgències i establir les prioritats. Una d’aquestes urgències és negociar amb les administracions competents per tal d’acabar les obres de la Plaça d’Espanya. Ja s’han establert els contactes i els diners sembla que van a arribar en poc de temps. Caldrà condicionar aquesta plaça, que ha de rebre uns col·lectors que travessaran sota terra l’Avinguda del País Valencià.

Hi han també altres projectes que han de servir per canviar l’actual aspecte de Silla. La Plaça del Poble ha de ser remodelada, cal fer-la més atractiva, establir zones d’ús peatonal i evitar l’estacionament de vehicles. En un futur, la plaça i els carrers del voltant (València, Sant Josep, Castell i Sant Roc) haurien de convertir-se en una mena de centre comercial obert, la qual cosa seria molt positiva per al comerç local, com ja ho és a altres pobles. L’Avinguda d’Alacant, l’antiga pista, hauria de convertir-se en un boulevard de voreres amples per on passejar o seure a les terrasses dels bars. Els nostres parcs i jardins també requereixen un nou plantejament… Hi ha molt que pensar, molt que debatre i molt que fer. Potser ens calga més d’una legislatura.

Sembla que els governs anteriors no entenien la importància d’aquestes intervencions. És molt difícil d’explicar que al llarg de quatre anys els representants del partit popular alçaren els muscles, creuaren els braços i argumentaren constantment que les institucions supramunicipals no els enviaven diners. En només quatre mesos Josep Lluís Melero ja ha aconseguit més de mig milió d’euros per a invertir-los al poble. Potser en la inoperància dels populars només trobem incompetència, o una mancança d’interès. Melero ofereix i oferirà treball i il·lusió. I Compromís.