He tirat la vista enrere, sols per a aprendre
per a prendre impuls, sol a desembre
amb sorra a la roba, però feliç i enfortit
conscient i més savi que quan vaig partir…
Tornem a casa, Arrap
Josep Zaragozà, el nostre Palaquet, que fa molts anys es va unir al nostre partit, va emigrar a Qatar ara fa 1 any i 3 mesos. Josep ha sigut un membre molt actiu de Compromís, responsabilitzant-se de càrrecs com el de secretari local, secretari de Finances i per suposat, presentant-se com a candidat a les eleccions municipals a les llistes de Compromís, com aquest any.
Després d’estudiar Enginyeria Tècnica de Telecomunicacions i especialitzar-se en Sistemes Electrònics, va decidir marxar del país a causa de les nefastes polítiques d’ocupació que el govern del PP ha estat portant a terme, que han ocasionat una fuga de cervells, deixant el nostre país sense els millors professionals que podia tindre.
Que és allò que et va impulsar a emigrar a Qatar?
Després d’estar 9 mesos sense feina, vaig veure l’oferta a la xarxa i em vaig presentar candidat al lloc de treball. Em van cridar i només vaig tindre uns dies per pensar si anar-me’n o no. La decisió va ser dura però sent conscient de la situació laboral al País Valencià, vaig optar per acceptar.
Com va ser l’adaptació a un país tan diferent?
Dura i a la vegada, bona. Vaig tindre la sort de coincidir amb companys de diverses regions d’Espanya, que ja vivien temps a Qatar, i em van facilitar la integració. Estic a un país musulmà, un dels mes rics del món; la diferència cultural és molt gran, igual que la diferència entre classes socials; allí es tracten els treballadors, la majoria d’ells provinents d’Índia, Nepal, Bangladesh i Filipines, com a esclaus. Aleshores, te’n adones de la sort que tens d’haver nascut a València i et lamentes de no poder fer res per combatre les injustícies que ens trobem a diari.
Quines coses són aquelles que més trobes a faltar del teu país?
Trobe a faltar la família, la parella i els amics. Però també trobe a faltar el dia a dia del poble, poder eixir a passejar, a fer unes cerveses…i sobretot, els esmorzars valencians! Som gent molt social i festera, sempre “anem a tot”, i això s’estranya. Per sort, he pogut fer paelles a Doha i fer arribar un trosset del nostre país als meus companys.
Què li diries als polítics que han malversat fons i no han invertit en nous nítxols d’ocupació i en I+D+I?
Els diria que cal fomentar els diversos sectors econòmics al nostre país, afavorint les empreses locals i invertint en el desenvolupament de tecnologies que puguen donar, com a resultat, un creixement i un posicionament de la industria valenciana front als seus competidors. Si es fomenten aquestes propostes, es crearan llocs de treball per a la gent ben formada, que ara per ara, ha d’emigrar perquè no se li dona la possibilitat de treballar dignament al País Valencià.
Que esperes de la teua tornada a València, després d’aquesta experiència a Qatar?
Espere que al tornar moltes coses hagen canviat. M’agradaria tornar i trobar-me gent amb il·lusió, amb felicitat, satisfeta d’haver trobat feina, de ser tractada amb dignitat pels nostres polítics. Han de canviar les polítiques socials i econòmiques, i crec, que per a que això es puga complir, el poble valencià ha de votar amb intel·ligència i no deixar-se enganyar de nou pels dos partits majoritaris, supeditats al control des de Madrid, i que no es preocupen de les necessitats dels valencians. Els nostres representants han d’escoltar les necessitats de la gent de carrer i afrontar-les donant solucions, com fa Compromís.
Maria Muñoz Lluesa