S’acosten les eleccions locals i autonòmiques, i les estatals no estan tan lluny, no hi ha dubte; es nota a l’ambient, als passos de vianants recentment pintats als carrers i als discursos demagògics que escoltem dia a dia a la televisió. ‘‘L’atur ha baixat’’, ens repeteixen constantment creant-nos la il·lusió i l’esperança d’adquirir un treball digne i de qualitat en un futur pròxim.
L’atur ha pogut baixar, no obstant, la taxa de treball de qualitat baixa sense fre des del començament de la crisi, i molt més ràpidament des de l’arribada al govern del Partit Popular, degut a la seua reforma laboral que perjudica greument els treballadors.
Ja fa anys que vaig estudiar Magisteri d’Educació Primària, i des d’aleshores, no he parat de cercar treball i ocupar-me en allò que se m’oferia, al igual que una gran multitud de joves que amb més o menys sort, estan condicionats per treballs temporals, de fàcil acomiadament, menys de 20 hores de contracte i seguretat nul·la.
A tot açò es suma l’inadmissible tractament de les baixes per malaltia, que permeten a les mútues de treballadors o INSS l’abstenció del pagament de la baixa a totes aquelles persones que, encara que aporten mensualment els seus impostos a la Seguretat Social entre altres, hagen cotitzat menys de 180 dies.
Aquesta manca de qualitat té conseqüències directes en la joventut i en els demés aturats; la taxa de natalitat baixa paral·lelament a la del treball de qualitat, degut a la impossibilitat dels joves d’independitzar-se, viure amb les comoditats bàsiques necessàries i comptar amb una estabilitat econòmica que els permeta formar una família, cosa que crea un problema d’enormes dimensions a causa de l’envelliment de la població imminent, ¿Qui treballarà per pagar impostos que ens permeten als futurs jubilats cobrar una pensió? ¿Qui pagarà els impostos que permeten mantindre la sanitat pública, l’educació i els demés serveis bàsics?
Un contracte, no és una feina si no cobreix un mínim d’hores setmanals. La meta a aconseguir no consisteix només en baixar la taxa d’atur per tal que els polítics governants es vanaglorien del seu triomf, sinó en augmentar alhora la qualitat de les ocupacions per què ens aporten salaris dignes i un futur ple d’oportunitats i millores tant per a nosaltres, com per al nostre país. Hem callat per damunt de les nostres possibilitats, ara ens toca a nosaltres, a la joventut, demanar ocupacions segures i justes i de qualitat.
Maria Muñoz Lluesa