Anem cap enrere com els crancs

Enric Muñoz Amigó

Des que jo tenia uns tretze o catorze anys, tinc la preocupació i la curiositat per saber d’on venim i com s’ha esdevingut l’evolució dels humans, des que només érem uns micos fa uns quatre milions d’anys, fins a ara. Aquella inicial curiositat l’he convertida, al llarg dels anys, en l’estudi de moltíssimes publicacions sobre paleoantropologia, arqueologia, etologia i etnologia. Tot plegat m’ha fet pensar molt, però concretament la gran pregunta que m’he fet és què ens fa humans, als humans, en l’evolució de les espècies.

La bipedestació? No som els únics éssers amb dues potes, perquè les gallines, per exemple, també n’hi tenen. La capacitat de manipular les coses? No és exclusiva dels humans, perquè molts micos també manipulen i fabriquen ferramentes amb més o menys èxit. L’habilitat que hem tingut per articular un llenguatge verbal (i més avant per a escriure’l)? Aixó sí que ens ha donat un gran avantatge, perquè ens ha permès transmetre’ns els coneixements i les fabulacions, ajudant-nos a desenvolupar un sentit crític i simbòlic, com cap altre ser viu sobre la terra.

Em tem però, que això tampoc ens fa completament humans. L’ésser humà ha de tindre algun altre component que haja sigut la clau del seu èxit evolutiu. És a dir: des del meu punt de vista ha d’haver alguna altra cosa que ens ha convertit en l’única espècie —animal o vegetal— que hui per hui, habita tots els continents i illes del món. La clau de l’èxit evolutiu de l’home és la cooperativitat, la solidaritat, l’empatia, la justícia distributiva o la justícia social (que és un concepte que m’agrada molt, tot i ser molt jesuític).

erectus

L’arqueologia i la història ens aporten suficient informació que els primers homínids (fa dos milions d’anys) ja tenien cura dels seus cercolats, dels ferits, dels vells, dels discapacitats… d’aquells que necessitaven l’atenció de la gent més capacitada. I sols cal resseguir una miqueta la història per veure com a poc a poc, l’hominitat s’ha anat humanitzant i hem anat canviant d’homínids a humans.

Però sembla que els homo sapiens que governen el nostre país (PP) volen fer l’evolució al revés i van cap enrere, com els crancs. Després de les diverses retallades que ens han aplicat en educació, en menjadors escolars, en investigació, en sanitat, en accés als medicaments de primera necessitat, en pensions dels nostres majors, en serveis, en accés a l’administració de justícia, en atenció a la dona, en drets fonamentals… després d’haver tancat la televisió i la radio publiques, després d’haver desballestat la classe mitjana, ara, per a reblar-ho tot, s’han tret de la màniga la mesquina idea del copagament per als usuaris dels centres ocupacionals, residències i centres de dia.

Els autors d’aquesta pudenta decisió han ideat, per tal d’estalviar-se uns dinerets, que qui haja d’assistir a un centre ocupacional com el nostre TOLA, a una residència o a un centre de dia haurà de pagar una part de la despesa que això suposa. De com han establert el percentatge de pagament que li pertocarà a cadascú no se sap res, però tot apunta a que s’ha fet, com és clàssic en aquest govern, sense criteri. La prova d’açò venia publicada al diari Levante el 20 de gener: “Sánchez-Zaplana admite fallos al informar a dependientes sobre el copago” és a dir, que reconeixen que han fet una cagarada.

I per a mostra un botó: la Conselleria de Benestar Social vol que siguen les pròpies residències, els centres ocupacionals i els centres de dia els que s’encarreguen de cobrar a cada usuari la seua quota del copagament i així, si l’usuari no paga, qui perd no és la Conselleria, sinó el centre!

Aquestes són passes enrere que ens porten, després de molts mil·lennis, a la deshumanització, en el sentit més cru que comporta la paraula. Potser té raó l’antropòleg i filòsof Eudald Carbonell, que sosté que “encara no som humans”, i que no ho serem fins que tots els coneixements i tota la tecnologia que els humans hem sigut i som capaços de generar se socialitze i arribe a l’abast de tots i cadascun dels set mil milions d’habitants de la terra. Certament, no ens podrem considerar humans fins que tots no serem iguals.

Aquesta iniciativa dels senyors que ens governen, de fer pagar els usuaris discapacitats per un servei i unes atencions a les què haurien de tindre dret i accés sols pel fet d’haver nascut humans, ens fa cada vegada més desiguals, menys humans o, com sostenen el maltusianisme o el darwinisme social, que en aquesta vall de llàgrimes, només puga sobreviure aquell que socialment i evolutiva, estiga més preparat.

Com això a mi em recorda el feixisme, el nacional-socialisme, caldrà preguntar-nos si tal vegada estem deixant créixer l’ou de la serp mentre tots fem com que la cosa no va amb nosaltres i mirem cap a una altra part.

 

 

Publicat a El Punt Avui el dijous, 23 de gener del 2014
Arxivat en: General

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *