Vicent San Ramon
El passat 1 de desembre va arribar a Silla la Marxa per la Discapacitat. Els membres de la marxa, treballadors i treballadores del sector de l’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual, havien iniciat una cursa a peu des d’Alacant, que havia de finalitzar als carrers de València, concretament a la porta de la Generalitat, el dia 3 d’aquest mes. Els treballadors demanaven per al col·lectiu un major respecte per part de l’Administració valenciana i la recuperació d’un tracte digne per als professionals, per a les famílies i per als usuaris del centres d’atenció.
Als últims anys, el col·lectiu de la Discapacitat ha estat maltractat pel govern del Partit Popular. El deute amb les entitats del sector és milionari, la qual cosa afecta les condicions de treball (els professionals han vist reduït sensiblement el seu sou i fins i tot han deixa’t de percebre’l molts mesos). Les persones amb discapacitat han hagut d’afrontar unes retallades importants en els seus drets. A hores d’ara patixen un increment abusiu dels preus dels seus tractaments (medicines i material ortoprotèsic) i hauran d’afrontar un injust co-pagament d’uns serveis que són fonamentals per a la seua inserció social i laboral o, simplement, per a la seua atenció sota paràmetres de qualitat.
Evidentment, la resposta d’aquest sector no té l’impacte mediàtic dels altres col·lectius afectats per les retallades, com els de l’ensenyament o la sanitat, però no hem d’oblidar que els atacs al Benestar Social afecten en major mesura a la població en situació de dependència, i que el col·lectiu de la discapacitat està patint les greus conseqüències d’unes polítiques que atempten, sense cap consideració ètica, contra els ciutadans i ciutadanes del nostre país.
Els membres de la Marxa per la Discapacitat van fer nit al centre ocupacional Tola i van explicar els motius de la seua protesta. L’endemà pel matí, van llegir un comunicat a la porta de l’Ajuntament i van partir cap a València.
L’alcalde, Serafín Simeón, va esperar la comitiva quan va arribar a Silla i no va dubtar en felicitar els treballadors per la seua protesta i per la seua actitud. Les injustícies, va dir l’alcalde, han de trobar una resposta ciutadana. Aquestes paraules van sorprendre força els membres de la Marxa. Sent Serafín un alcalde del Partit Popular, els va semblar el més progre de tots els alcaldes que els havien rebut, des que encetaren el seu camí des d’Alacant.
El portaveu dels manifestants va fer, a posteriori, una observació que caldrà tenir en compte: “aquest alcalde només pot fer dues coses: o reconèixer la seua complicitat en la desfeta econòmica i social que patim els valencians o presentar la dimissió i deixar de formar part dels populars”. Estic d’acord, perquè no és la primera vegada que he assistit a una contradicció tan evident en l’alcalde, en altres actes de protesta similars.
Ja ha arribat l’hora que els ciutadans de Silla posem en dubte el discurs bipolar del nostre alcalde, perquè no és la primera vegada que assenyala les responsabilitats polítiques dels seus companys a València i adopta un posicionament conciliador amb les víctimes de les seues malifetes. Si el seu discurs és sincer caldrà que es posicione en un bàndol o en un altre. No és cap mèrit presentar-se a la resta com el més honest de la banda d’Alibabà perquè açò pot acabar per provocar la indignació entre el veïnat, o fer riure.
Publicat a El Punt Avui el 19/12/13